Com afrontes aquest repte de ser president de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia?
És un repte que és bastant conegut, perquè des que vaig ser resident de l’especialitat he estat vinculat a la societat catalana, que la seva principal voluntat és afavorir la formació dels especialistes i dels residents en formació que estan treballant a Catalunya. Aquest és el repte, per una part, i per l’altra, és fer-ho en català, perquè pensem que és una manera d’enriquir la llengua dins la nostra societat, i que tenim especialistes que són referents a nivell mundial que també parlen català.
Què suposa per a tu aquest nomenament?
En l’àmbit personal, el que suposa és afegir més activitat, però vinculada a la docència, participar en tots els cursos de formació que es fan per residents de l’especialitat, i després ets el representant una mica dels especialistes, que són socis de la Societat Catalana. Ets un representant a nivell d’interlocutor per al que pugui caldre, com puguin ser relacions institucionals o relacions amb altres societats científiques.
Et marques algun objectiu que t’agradaria aconseguir durant aquesta etapa com a president de la Societat?
El més important, la innovació en la docència, ja va començar-ho l’anterior junta, que jo estava de vicepresident, i serem molt perseverants en això. També volem afavorir la presencialitat en les reunions científiques mensuals per especialistes que es fan mensualment a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. I una altra novetat és que intentem afavorir la creació de parelles lingüístiques per afavorir l’ús del català en les nostres reunions científiques.
Com vius el fet de representar Terrassa en aquesta escala catalana?
Em fa molta il·lusió, perquè encara que no soc terrassenc de naixement, sí que ho soc de naixement professional, perquè quan vaig fer la residència la vaig fer en aquesta institució. A nivell professional sí que m’he format a Terrassa, la meva família és de Terrassa, i em sento terrassenc en aquest sentit. Així poses Terrassa al focus del món quan vas representant una institució de pes com aquesta.
MútuaTerrassa juga un paper fonamental en la formació de professionals com a hospital universitari. Com es prepara la nova generació de professionals ortopèdics a l’hospital?
L’hospital sempre ha dedicat molts recursos també a la formació. Pel que fa a cirurgia ortopèdica, la voluntat és seguir formant més residents. Actualment, formem dos residents a l’any de cirurgia ortopèdica, i la intenció és ampliar a tres residents per any, el que seria un salt quantitatiu molt important. És un hospital que també ha apostat molt per la simulació, i estem també treballant amb això.
Mútua també destaca precisament per això, per incorporar tecnologia i tècniques innovadores. Pots explicar algun exemple del Servei d’Ortopèdia i Traumatologia?
Mútua és un referent en cirurgia de “rapid recovery” o de programes ERAS (Enhanced Recovery After Surgery), que es diu. Som l’hospital que potser té més nombre de cirurgia ambulatòria protèsica de maluc. Això vol dir pacients que ingressen al matí, s’operen d’una pròtesi de maluc i marxen a la tarda. També ens hem posat en innovació amb la cirurgia robòtica de genoll. Penso que són els punts forts, conjuntament amb una unitat de trauma geriàtrica, que crec que la fractura de fèmur, que és la pandèmia que ens ve amb la gran supervivència que hi ha a la població, tenim una unitat especialitzada multidisciplinari, de la mateixa manera que també la patologia sèptica. I aquí hi ha una unitat de patologia sèptica de la paret del locomotor de més de 30 anys d’història. I quan tothom parla d’innovació en aquest sentit, a la Mútua fa 30 anys que ho estem fent.
Com ha evolucionat l’especialitat des que vas començar fins avui?
Crec que la cirurgia protèsica ha avançat molt perquè s’han generalitzat els programes d’optimització preoperatòria, s’ha fet participar el pacient en el procés de tractament i que s’impliqui molt més en el tractament, i això ha fet que, tot i que hi ha unes millores tècniques, els pacients es recuperin molt abans del que feien quan jo vaig fer la residència. En l’àmbit més traumatològic, crec que aquí sí que també hem millorat molt amb els sistemes de sintetitzar fractures, fent que els pacients es moguin abans. Són patologies amb les quals no tenim possibilitats de preparar els pacients prèviament durant molt de temps perquè són imprevistos, però també fem que els pacients estiguin molt més controlats i molt més segurs. Jo crec que la seguretat és potser una de les coses que ha millorat més.
