La sala d'apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha amnistiat tres manifestants investigats per aldarulls en una manifestació antiespanyolista de la tardor del 2018 a Barcelona. D'aquesta manera corregeix la negativa de l'Audiència de Barcelona d'amnistiar-los el juny passat, quan va assegurar que la manifestació, plena d'independentistes, era per oposar-se a les suposades reivindicacions laborals dels sindicats policials de Jusapol, que havien convocat la marxa a la capital catalana per reivindicar l'actuació policial durant el referèndum independentista.
Un any després del referèndum de l'1-O de 2017, el sindicat espanyolista Jusapol va convocar una marxa a Barcelona per reclamar millores salarials. Però també per homenatjar els policies que van carregar contra el referèndum. Així ho publicaven a les xarxes socials i pels mitjans de comunicació. Diversos membres van aparèixer vestits de vikings amb escuts i banderes espanyoles. En resposta, amb els líders del 'procés' a l’exili o a la presó, l’independentisme va convocar diverses protestes. És sobre aquestes que els Mossos d’Esquadra van fer càrregues i detencions.
D’aquell 29 de setembre de 2018, Alerta Solidària ha dut la defensa de 15 persones. Només una persona va ser condemnada, en Marcel Vivet de Badalona, a un any i mig de presó que no va haver de complir i a qui, entrada en vigor la llei d'amnistia, se li va negar dient que ja s’havia cancel·lat la sentència. A altres deu encausats no els va caler l’amnistia perquè els va arribar abans el judici i les corresponents sentències. Totes absolutòries. Com l'absolució de l’Adrià de Barcelona, militant de la CUP, a qui la fiscalia demanava 8 anys de presó, i a qui, segons la defensa, se’l va encausar per la mateixa agressió a un policia que van fer servir per encausar en Marcel de Badalona (un sol cop, dues causes).
També hi va haver l’absolució del cas de "les 4 del Holi", és a dir, la Rita, la Lola, la Irati i l’Ainhoa. Totes militants d’Endavant i a qui la fiscalia demanava 4 anys de presó per cap. I encara altres cinc independentistes, tots militants d’Arran, van ser també absolts en tres judicis diferents.
Només quedaven quatre encausats d’aquell dia. Són l’Adri de Badalona, en Cesc de Terrassa i en Guim de Barcelona, defensats per Alerta Solidària, i el Francesc de Santa Margarida de Montbui, amb un advocat particular aliè a Alerta. Després d’anys d’una instrucció tortuosa, l’Audiència de Barcelona va prémer l’accelerador. Els va negar l’amnistia al juny i va convocar el judici per al novembre. La fiscalia s'oposava a l'amnistia i demana entre 4 anys i 10 mesos i 6 anys i quatre mesos de presó per delicte d'odi, amenaces, maltractament i lesions per agredir quatre manifestants de Jusapol. La defensa va apel·lar tot recorrent contra la decisió de l’amnistia davant del TSJC.
Aquest dimecres el TSJC els ha donat la raó i ha arxivat el cas per als tres joves independentistes. Ara bé, l’amnistia només és, de moment, per als tres encausats defensats per Alerta. L’altre encausat, defensat per un advocat particular, haurà de reclamar de nou l’amnistia, ja que no es va adherir al recurs que Alerta Solidària va presentar per elevar la qüestió al TSJC.
La resolució de l'Audiència per oposar-se a l'amnistia recollia els fets tal com són descrits per la fiscalia, assenyalant que els encausats van anar a la protesta convocats per col·lectius com Arran i els CDR. També deia que van proferir insults com "espanyols de merda", "espanyolistes", "feixistes", "us matarem" o "no sortireu vius d’aquí", tot mentre donaven tota mena de cops i empentes. En el seu escrit d'acusació del 2023, la fiscalia admetia, i també ho feia l'Audiència, que la marxa del sindicat policial Jusapol estava convocada per un doble motiu: el de l’equiparació salarial amb la resta de cossos policials d’una banda, i el del "reconeixement i homenatge als policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya per prestar servei l'1 d'octubre del 2017". Alerta Solidària veu "obvi" que la manifestació dels CDR era pel segon motiu.
No obstant això, tant la fiscalia com els magistrats consideraven que la manifestació d'Arran i els CDR no promovia la independència, sinó que simplement s'oposava a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, cosa que la deixaria fora de l'amnistia.
