La natalitat a Terrassa comença a treure el cap de l'atzucac demogràfic. Després d'anys de caigudes constants i de tocar fons l'any 2024, les dades provisionals més recents de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) assenyalen un canvi de tendència: l’any 2025 s'ha tancat amb 1.721 naixements de mares residents, xifra que representa un increment del 2,3% respecte a l'any anterior (39 nadons més) i que permet recuperar la barrera psicològica dels 1.700 nounats que s’havia perdut de vista per primer cop des de finals dels anys de la dècada dels noranta.
Aquest petit respir local no és una dada aïllada, sinó que supera la inèrcia del conjunt de Catalunya, on el nombre global de nascuts vius (54.249) s'ha incrementat de manera més discreta, amb un 0,8%. Amb una taxa bruta de natalitat de 7,40 nascuts per cada 1.000 habitants, Terrassa no només deixa enrere el seu mínim de l'any passat (7,35), sinó que es posiciona folgadament per sobre de la mitjana catalana, estancada en els 6,7 naixements per cada miler d'habitants.
Una locomotora de naixements al Vallès
L'any 2025, el Vallès Occidental s'ha convertit en la segona comarca catalana amb un major creixement absolut en el nombre de parts, sumant 201 nadons més a la llista respecte a l'exercici passat. En aquest escenari de recuperació, Terrassa n'és part important i s'imposa de forma contundent a la resta de grans ciutats del seu entorn comarcal. Mentre que Terrassa assoleix els 1.721 naixements (7,40 per cada 1.000 hab.), la seva rival directa, Sabadell, es queda enrere amb 1.645 naixements i una taxa menor (7,32). Sant Cugat del Vallès, per contra, manté una taxa lleugerament superior (7,46) però amb una xifra absoluta molt menor de nous ciutadans (731). Fora del Vallès, ciutats d'envergadura similar com Badalona registren ràtios gairebé calcades (1.714 naixements i 7,43 de taxa), mentre que l'Hospitalet de Llobregat s'enfila fins als 2.174 nascuts (7,44).
A banda de liderar el creixement resident a la comarca, la ciutat egarenca funciona també com un imant de serveis gràcies a la fortalesa de les seves dues grans estructures hospitalàries: l'Hospital de Terrassa (Consorci Sanitari de Terrassa) i l'Hospital Universitari MútuaTerrassa. De fet, els nadons inscrits al registre civil de la ciutat (2.137) superen en 416 els nascuts de mares empadronades a la ciutat, el que demostra l'enorme flux de dones de municipis veïns que escullen la xarxa sanitària egarenca per donar a llum.
Maternitat tardana i un profund relleu migratori
Si analitzem l'edat de les mares, l'estabilitat residencial i la precarietat laboral segueixen dictant sentència: la maternitat es postposa de manera gairebé sistemàtica. L'edat central de la maternitat a Terrassa se situa entre els 34 i els 35 anys, franja que representa el 14,3% de tots els parts de la ciutat. A més, el 8,6% de les dones de la ciutat que fan el pas tenen 40 anys o més l'any 2025, una xifra que gairebé triplica el 2,9% que registrava aquest mateix col·lectiu l'any 2008, quan la ciutat va viure el seu pic històric absolut del segle amb 3.100 naixements.
Si es fa una mirada retrospectiva més llarga, de 25 anys, la transformació de la ciutat és evident pel que fa a l'origen de les mares. L'any 2000, les mares de nacionalitat estrangera tot just representaven el 6,1% de la natalitat de la ciutat (125 nadons). Avui dia, aquest grup suposa el 31,3% de tots els naixements de Terrassa (538 nadons).
De fet, si ens fixem en el lloc de naixement real de la mare (més enllà dels tràmits de nacionalitat), el 44,3% d’elles va néixer fora de les fronteres de l'Estat. L’origen predominant d’aquestes mares de naixement estranger és Àfrica (20,2% del total global de parts) i Amèrica del Sud (14,7%). Les mares nascudes a Catalunya es mantenen com la majoria simple amb un 51,8% (892 parts).
L’esclat de la pluralitat familiar
L'anàlisi de les llars també revela que el clàssic model de família nuclear s’ha transformat de ple. L'any 2025, el lligam matrimonial de la parella es redueix a un 54,6% dels naixements (939 casos), mentre que les mares solteres o les parelles de fet representen el 45,4% restant (781 casos). Per posar en context, les mares solteres representaven només un 17% l'any 2000.
És en les ràtios del sexe de l'altre progenitor on es constata la diversificació més ràpida de les famílies. Malgrat que el model majoritari segueix sent el de parelles heterosexuals (95,3% de les situacions amb 1.640 naixements), en un sol any s'han duplicat els naixements de parelles homoparentals femenines, passant de 10 casos el 2024 a 20 l'any 2025. Al mateix temps, els naixements registrats on no hi consta un segon progenitor (sovint vinculat a monoparentalitat d'origen) han crescut un notable 27%, sumant 61 nens aquest any.
La salut a la bàscula: un 86% neixen amb un pes òptim
Més enllà del volum total de naixements, la radiografia de l'Idescat també permet analitzar la salut física dels nounats en el moment d'arribar al món. Les dades del 2025 dibuixen un escenari molt positiu a les sales de part terrassenques: el 86% dels nadons neixen amb un pes totalment saludable, situat entre els 2,5 i els 4 quilos. De fet, el pes més habitual a la ciutat és la franja que va dels 3.000 als 3.499 grams, la qual va agrupar fins a 674 nounats durant l'últim any.
Pel que fa als extrems de la bàscula, els casos de nounats amb baix pes (per sota dels 2,5 quilos) van representar el 7,7% del total (132 nadons), on només 22 es van trobar en una situació de pes extremadament baix inferior a un quilo i mig. A l'altre extrem, un 6,1% dels nadons (105) van ser macrosòmics, és a dir, van registrar un pes alt superior als 4 quilos, un grup de "supernadons" on la genètica marca la pauta i els nens (61 casos) superen clarament les nenes (44).
