En un context marcat pels terminis europeus per a l’eliminació de l’amiant i l’aplicació recent de la nova legislació catalana, l’Ajuntament de Terrassa ha tornat a situar el debat sobre els recursos disponibles al centre de l’agenda política local. Aquest matí s’ha celebrat la segona sessió de la Taula d’Erradicació de l’Amiant, un espai de coordinació entre administració i entitats veïnals per fer seguiment del desamiantat a la ciutat.
En aquest marc, el tinent d’alcalde de Territori i Habitatge, Xavier Cardona, ha advertit que les ajudes actuals de la Generalitat i del Ministeri són insuficients per garantir la retirada de tot l’amiant dins dels terminis fixats per la Unió Europea. “Les comunitats de propietaris necessiten més suport econòmic si volem complir el calendari”, va afirmar Cardona, tot subratllant que sense un increment dels recursos serà difícil abordar el volum d’actuacions previst.
La reunió va servir per posar al dia l’estat del desamiantat a Terrassa i per conèixer les principals conclusions de la IV Convenció Estatal sobre l’Amiant, celebrada a l’octubre, que va exposar la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT). El debat se situa en un marc normatiu que n'estableix 2028 com a data límit per retirar l’amiant dels edificis públics i 2032 dels privats, després que el passat desembre s’aprovés la Llei per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya.
Cardona va assegurar que l’Ajuntament complirà els terminis pel que fa a les cobertes de titularitat municipal. “Si no hi ha cap imprevist, abans que acabi el 2028 tot l’amiant de les cobertes municipals estarà retirat”, va afirmar, tot i mostrar reserves sobre la capacitat de la Generalitat per fer el mateix amb els seus edificis. En el cas de les cobertes municipals, va destacar que la retirada d’amiant s’acompanya, quan les condicions ho permeten, del reforç estructural i de la instal·lació de plaques solars, una actuació que va definir com “un doble efecte molt positiu”.
Un dels punts que va generar més debat va ser la discrepància en el cens de cobertes amb amiant. L’Ajuntament calcula prop d’un milió de metres quadrats afectats, mentre que la Generalitat rebaixa la xifra fins als 600.000. Segons el president de la FAVT, Pepe Sánchez, aquestes diferències responen a mètodes de peritatge diferents. “Sense censos complets no es pot planificar cap metodologia comuna ni establir un finançament específic”, va advertir.
Sánchez va recordar que l’amiant “és un problema sanitari, ambiental i social” que exigeix coordinació entre administracions i recursos estables. També va alertar que el pla actual se centra exclusivament en les cobertes i deixa fora altres elements amb presència d’amiant, com dipòsits, canonades o parets mitgeres, presents en molts edificis de la ciutat.
141 llicències d’obres i 65 consultes
L’Ajuntament de Terrassa manté en funcionament el Punt d’Informació i Atenció Ciutadana del Desamiantat, situat a l’edifici de l’Àrea de Territori i Habitatge del carrer del Pantà, 20, com a espai de suport i orientació per a la ciutadania. Des de la seva posada en marxa, el servei ha registrat una activitat creixent. Des del març de 2024, el consistori ha atorgat 141 llicències d’obres per a la retirada d’amiant a la ciutat i ha atès més de 65 consultes, tant a través de registre com de manera presencial o telefònica.
Des de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa, el seu president, Pepe Sánchez, subratlla la necessitat d’anar més enllà de la tramitació administrativa. “Cal reforçar la formació tècnica, la vigilància sanitària i la informació ciutadana”, assenyala, i reclama també reconeixement i suport econòmic per a les víctimes de l’exposició a l’amiant i les seves famílies.
