Si algú pensa seriosament que patinar sobre gel és sempre una activitat glamurosa, és que no m’ha vist a mi patinar sobre la pista de la plaça Nova. Ja puc haver patinat abans en altres pistes: la sensació de poder besar el terra sempre hi és present.
Però no tots els reptes se centren a dins del recinte gelat. El primer de tots sempre ens espera a l’entrada, en forma de patins que normalment ens acostumen a fer patir per a encabir-hi els nostres peus. Si heu assolit bé aquesta fita –segurament, amb l’ajuda dels sempre amables treballadors de la pista, que tenen una infinita paciència per a acomodar tots els patinadors– us tocarà la següent missió: arribar a la pista sense caure pel camí.
Aquí és quan arriba potser la prova de la veritat: posar el primer peu sobre la pista. Experiència personal: sempre llisca més del que esperes, i cal estar preparat per qualsevol moviment en fals.
Les primeres passes, sempre amb parsimònia, i tenint ben a prop la barana, recomanació personal. Jo vaig cometre l’error de pecar de valentia, i sí que és cert que un parell d’ensurts inicials em vaig endur tot just trepitjar la pista.
Ara és quan et pots trobar un altre hàndicap: la munió de gent que hi ha dins de la pista patinant. No seria la primera vegada que faig una segada a una persona, com si fos el mateix Carles Puyol, per anar més animat del compte. Per això, aquesta vegada va tocar anar amb prudència. Tot va anar prou bé, si prou bé ho definim per no fer mal a ningú –ni a mi mateix, ja que hi som–.
Ara bé, patinar sobre gel és un puntàs per gaudir en companyia: amb amics, la gràcia és segura; i en parella, tens un planàs romàntic. Però compte que la companyia pot ser contraproduent. Sempre fa gràcia demostrar que te’n surts molt bé, i en aquest cas, pots pecar d’extraconfiança. Un gran error –i l’únic, promès, que vaig cometre–. Voler demostrar les meves nul·les habilitats al Juanma, el nostre company de xarxes, i a l’Alberto, el nostre fotògraf, em va fer anar de cul a terra. És una sensació prou ridícula, però si no et fas mal, també és la mar de divertida, no mentirem.
