Per quart any consecutiu, els indicadors macroeconòmics mostren que Terrassa està creixent pel que fa a la seva economia. Com cada any, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha fet públiques les dades referents al Producte Interior Brut (PIB) i el Valor Afegit Brut (VAB) de l’any anterior, en aquest cas el 2024.
El PIB indica el valor total dels béns i serveis finals produïts dins de la ciutat en tot l’any 2024, mentre que el VAB mesura la contribució de cada sector econòmic a l’economia calculant la diferència entre el valor total de la seva producció (ja sigui en tangibles, és a dir, mercaderies i productes, o en intangibles, que són serveis) i el cost dels béns i serveis utilitzats en el procés productiu. Per exemple, mentre el PIB només té en compte quantes planxes d’acer s’han fabricat a Terrassa, el VAB descompta del resultat final el preu que ha tingut l’acer abans de transformar-lo en planxes.
Dit això, si s’aprofundeix més en les dades, es pot observar que el PIB total terrassenc ha augmentat un 6,6%, passant dels 6.067,8 milions d’euros el 2023 fins als 6.468,3 milions d’euros l’any passat. Això col·loca la cocapital del Vallès Occidental la quarta ciutat de més de 50.000 habitants de Catalunya amb un PIB total més alt, només rere Barcelona (95.034,7 milions d’euros), l’Hospitalet de Llobregat (7.968,3 milions d’euros) i l’altra cocapital vallesana, Sabadell (6.509,7 milions d’euros). Badalona, amb una població semblant a la de Terrassa, té un PIB total de 5.590,3 milions d’euros, mentre que Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola, dins la mateixa comarca de Terrassa, tenen 2.887,4; 5.897,2 i 2.733 milions d’euros de PIB respectivament.
Si es posa el focus al PIB per habitant, la cosa canvia. És cert que hi ha un creixement del 5,9% en aquesta mètrica respecte a l’exercici anterior, però això és menys que a la mitjana de la resta de municipis de més de 50.000 habitants, que arriba al 6,1%. Terrassa, amb 28.333 euros de PIB per habitant, està la sisena per la cua en aquest rànquing,, només per sobre de Santa Coloma de Gramenet (15.798 euros), Badalona (24.712 euros), Castelldefels (27.413 euros), Vilanova i la Geltrú (27.768 euros) i l’Hospitalet de Llobregat (28.226 euros).
De fet, la diferència entre el PIB per habitant terrassenc i el de la mitjana catalana és de gairebé 30 punts negatius. Això significa que cada terrassenc produeix un terç menys que un habitant d’un municipi promig de Catalunya. La situació és similar a Sabadell (29.381 euros), que està a uns 25 punts de la mitjana catalana, i a Rubí (35.418 euros), que està a poc més de 10 punts percentuals negatius, mentre que Cerdanyola (47.258 euros) i Sant Cugat (59.780 euros) es troben prop de 20 i 50 punts per sobre de la mitjana de Catalunya. El top 5 de municipis amb un PIB per càpita més elevat, amb només dades del 2023 disponibles, han estat Martorell (206.550 euros), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (123.530 euros), Castellbisbal (113,553 euros), la Canonja (112.836 euros) i Martorelles (103.980 euros).
Creix el VAB de la construcció
Si mirem el VAB de la producció terrassenca, es pot observar una predominança clara del sector dels serveis (77,9%) en aquesta mètrica, que és del 2023. Tot i això, si es compara amb l’any 2022, els serveis han reduït la seva importància en l’aportació de valor afegit en un 2,1%. La major part d’aquest percentatge l’ha absorbit el sector de la construcció, que ha passat de suposar el 6,8% del valor afegit terrassenc en 2022 a ser el 7,7% a l’any 2023, un increment del 0,9%. El 0,3% restant ha anat a la indústria, que ha passat del 14,1% al 14,4% en un any. Per la seva banda, el sector de l’agricultura es manté irrellevant a la ciutat i enregistra un 0% sobre el valor afegit de Terrassa.
Si el VAB es compara amb municipis propers, es poden divisar diferències notables en la distribució i la importància dels diversos sectors econòmics. Per exemple, a Rubí, el sector industrial aporta un 41,3% del VAB del municipi, encara que el sector serveis també és el majoritari (53,6%). A Vacarisses i Castellbisbal sí que hi ha un sorpasso de la indústria als serveis: les fàbriques aporten un 64,5 i un 65% respectivament. Tot just el contrari passa a Matadepera, on la importància sobre el valor afegit la tenen el sector serveis (83,6%) i el de la construcció (14,6%), mentre que la indústria té un paper residual de tan sols l’1,5%.
El Vallès, a la mitjana catalana
L’estudi també mesura el PIB i el VAB de cada comarca de Catalunya en el 2023. En el cas del Vallès Occidental, el PIB és de 34.650,1 milions d’euros, la tercera més rica només per sota del Barcelonès (104.496,5 milions d’euros) i el Baix Llobregat (36.120 milions d’euros). Això significa que Terrassa aporta gairebé el 19% del PIB de la comarca.
Pel que fa al PIB per càpita vallesà, aquest se situa en els 36.301 euros, molt a prop de la mitjana catalana, que és de 37.259 euros per habitant. En comparació a l’any anterior, el 2022, El Vallès Occidental ha crescut un 5,6%. El VAB comarcal també situa el sector serveis en una posició de predominancia (70,5%9, tot i que la indústira té més pes que a la mitjana catalana (24,5% contra el 19,2% de Catalunya).
