El 2028 és la data marcada en vermell al calendari perquè la ronda Nord entre Terrassa i Sabadell deixi de ser un projecte sobre el paper i comenci a agafar forma sobre el terreny. La Generalitat assegura que, si els tràmits administratius i tècnics no es torcen, les obres podrien arrencar d’aquí a tres anys.
En una reunió amb els ajuntaments i les cambres de comerç de les dues cocapitals del Vallès Occidental, el Govern va anunciar que a partir de l’1 d’octubre Albert Palomo serà l’encarregat de coordinar tots els passos d’aquesta infraestructura. La nova figura, creada pel Departament de Territori, vol agilitzar els estudis previs i obrir un canal estable de diàleg entre els consistoris i l’executiu català. Palomo ha d’aconseguir que les màquines puguin entrar a treballar en la data prevista.
L’estudi informatiu, peça clau
El calendari de la ronda Nord dependrà de si s’aproven els estudis previs, de mobilitat i paisatgístic. El secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, va detallar en la reunió que ja s’han activat els treballs previs imprescindibles: l’estudi informatiu i la declaració d’impacte ambiental. Tots dos documents s’elaboraran de manera paral·lela, amb la voluntat de retallar terminis i avançar al màxim possible l’inici d’un projecte que fa dècades que està sobre la taula.
Els alcaldes de Terrassa i Sabadell, Jordi Ballart i Marta Farrés, van insistir durant la trobada divendres passat que hi ha un consens ampli al voltant del traçat proposat. Per això, van demanar al Govern que no torni a obrir un debat que consideren ja resolt i que només serviria per alentir encara més els tempos.
Els ajuntaments del Vallès defensen que la B-40 ha de servir tant per connectar amb el Baix Llobregat com per fer de ronda interna entre Terrassa i Sabadell. Aquest doble ús ajudaria a descongestionar la mobilitat urbana i millorar la qualitat de vida.
A Terrassa, el traçat de la ronda Nord ha de cobrir 4,5 quilòmetres, en principi amb quatre túnels i quatre ponts. L’Ajuntament va realitzar una proposta d’encaix, que contempla la implantació de mesures d’integració en zones més sensibles des del punt de vista ambiental: una zona soterrada en l’àmbit urbà de la carretera de Matadepera, i diversos trams en fals túnel al llarg de la zona forestal de l’àmbit interurbà. A més, de la connexió Terrassa Oest, el ramal de les Aymerigues.
L’èxit del tram Terrassa-Abrera
El director general d’Infraestructures, David Prat, va destacar durant la reunió que el tram Terrassa–Abrera ja registra 36.000 vehicles diaris, fet que demostra la utilitat de la B-40, i que justifica l’extensió fins a Sabadell. Va remarcar, però, que caldrà millorar les connexions amb la C-58, l’AP-7, la B-30 i la N-150, actuacions que ja es troben en fase de redacció dels estudis informatius i que s’inclouen dins dels acords de col·laboració entre el Ministeri de Transports i la Generalitat.
El paper de les cambres
Els presidents de les cambres de comerç de Terrassa i Sabadell, Ramon Talamàs i Ramon Alberich, defensen la B-40 com una infraestructura clau per a la mobilitat i la competitivitat del Vallès. Recorden que es tracta d’una demanda històrica del teixit empresarial i reclamen mantenir la concepció original de la via de connexió entre Abrera i Granollers, tot i que ara es prioritzi el tram entre Terrassa i Sabadell.
Una reivindicació desbloquejada
El consens entre institucions, empreses i Generalitat fa pensar que, després d’anys de bloquejos i retards, el projecte de la B-40 encara finalment la seva fase definitiva. El nomenament d’un coordinador i l’inici paral·lel dels estudis informatius i ambientals es consideren senyals de compromís ferm per part del Govern. Tot i això, els alcaldes i les cambres insisteixen que caldrà mantenir la pressió perquè el calendari es compleixi i perquè l’obra sigui una realitat dins dels terminis anunciats.
"Canviarà la manera d'entrar i sortir de la ciutat"
La reunió celebrada a la seu de la Cambra de Comerç de Terrassa, divendres passat, va aplegar representants de la Generalitat, els ajuntaments de Terrassa i Sabadell i les dues cambres de comerç. El tinent d’alcalde de Territori i Habitatge i regidor de Mobilitat de Terrassa, Xavier Cardona, ha valorat aquest dijous al Diari que la trobada va ser “positiva”, ja que va evidenciar que “la Generalitat està entomant aquest projecte i ho fa aproximant-lo a les necessitats del territori”. En aquest mateix sentit, Cardona ha destacat la bona sintonia amb la Generalitat i entre els consistoris: “Estem satisfets de l’entesa amb el Departament i amb l’Ajuntament de Sabadell: hem consensuat i coordinat els traçats pels nostres respectius municipis”. Segons el regidor, es tracta d’un projecte de “primer ordre” que permetrà “reestructurar la nostra manera d’entrar i sortir de la ciutat”.
Xavier Cardona ha posat com a exemple l’impacte ja percebut amb el nou tram de la B-40 fins a Abrera, al Baix Llobregat, i ha afegit que l’execució de la ronda Nord suposarà “una gran millora en la comunicació amb Sabadell, Castellar del Vallès i un primer pas en la connexió, també, amb el Vallès Oriental”.
Albert Palomo, un perfil tècnic per liderar el projecte
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha designat Albert Palomo, enginyer de camins i cap del Servei d’Estudis i Avaluació com a director d’obra de la ronda Nord. Un perfil tècnic per liderar un dels principals projectes d’infraestructura de la dècada. Tot i ser de Barcelona, coneix bé el Vallès per la seva participació en el Pla Específic de Mobilitat, aprovat l’any 2021, on ja es recollia la proposta de construir la ronda Nord. A més, ha estat vinculat a iniciatives com els carrils bici entre Sabadell i Terrassa, així com al futur carril bus ràpid (BRCat) que connectarà Terrassa amb Castellar i, en paral·lel, la C-59 entre Caldes de Montbui i Palau-solità i Plegamans.
Una llarga història d’esperes i polèmiques
El projecte de la B-40 (Quart Cinturó) arrossega mig segle d’esperes. Es va idear als anys seixanta, es va reactivar fa vint anys i el febrer del 2024 es va inaugurar finalment un tram clau: el que connecta Terrassa i Abrera. Els intents recents per desencallar la ronda Nord entre Sabadell i Terrassa també han tingut episodis accidentats. El 2022, un acte convocat per escenificar l’acord entre Estat, Generalitat i ajuntaments va acabar en polèmica: el Govern català va plantar la ministra per denunciar la manca d’inversions a Catalunya. Malgrat el desacord, un any més tard, el juliol del 2023, es va signar el protocol que fixava les bases del conveni, que es va formalitzar l’octubre del 2024. Ara, finalment, la connexió amb Sabadell avança.
