Tothom parla de com era Terrassa durant l’esplendor del modernisme a inicis del segle XX. Ara bé, algú s’ha preguntat com viurien els mateixos terrassencs d’aquella època durant la nostra era digital? Hem triat una de les persones més icòniques d’aquell context i l’hem posat a prova amb la nostra edat contemporània, i hem obert un imaginari de possibilitats. Ah... I per amanir-ho, també t’hi transportem a tu, però a la inversa!
1. Fliparia amb el seu llegat
Veure la Masia Freixa o el Vapor Aymerich convertits en icones li generaria orgull… i sorpresa. Ara bé, potser li costaria acceptar que ja no són, en la seva gran majoria, d’ús per a la burgesia i la indústria, tal com ell va idear gran part de les seves obres. Actualment, els seus edificis més emblemàtics són identitat egarenca, tan com ell.
2. No entendria els “selfies” ni les xarxes
Veure gent fent-se fotos constantment davant dels seus edificis li resultaria desconcertant. Per Muncunill, l’arquitectura tenia una funció social i pràctica, no pas escènica. Evidentment, li agradaria que la gent valorés les seves obres, però no entendria el perquè de tantes fotos, menys encara si la gent hi aparaeix al davant. Ah, i si s’entera que aquestes fotos les veu mig món, potser col·lapsa...
3. Es desorientaria i hauria de demanar ajuda per tornar cap a casa
Els carrers han crescut, s’han multiplicat i han canviat. Potser es desorientaria per tornar a casa seva, a Can Parellada, però algú li explicaria què és un mòbil i el GPS. El contrast entre la seva mentalitat i la tecnologia seria digne de veure. Aposto a que passaria del mòbil i ho deixaria tot al seu instint....
4. Descobriria una gran diversitat social
La Terrassa d’avui és molt més plural que la de la seva època. Lluís Muncunill es trobaria amb una ciutat rica en cultures, llengües i realitats socials diverses. Probablement li sorprendria aquesta barreja constant, lluny d’una societat molt més jerarquitzada i homogènia com la que ell va conèixer. Potser, però, fins i tot l’inspiraria a pensar una arquitectura més inclusiva i adaptada a realitats canviants.
5. Es preguntaria per què ja no es construeix com abans
Potser criticaria bona part de arquitectura contemporània, més funcional o minimalista. Ell, acostumat al detall i a les formes més orgàniques, trobaria a faltar ànima i vida en alguns edificis… I potser li semblarien massa simples.
Què passaria si tu visitessis la Terrassa del 1900?
1. L’olor i el soroll serien el primer xoc de realitat
Abans de veure res, sentiries com la ciutat se’t presenta, sense que tu ho demanis prèviament: màquines, cavalls, gent treballant. I l’olor del carbó i de la indústria seria omnipresent. Fum i pols quan les fàbriques són en marxa, i soroll inevitable. Una experiència sensorial intensa, molt lluny de la Terrassa actual. Riu-te tu dels conflictes de l’asfaltatge actual, i de si la ciutat està prou neta avui dia.
2. Et sorprendria el ritme de vida, acostumat a l’automatització
Tot anava més lent, però les jornades laborals eren llarguíssimes. Res a veure tampoc amb la feina d’oficina i ordinador. Tocaria tacar-se les mans. Veure nens treballant o obrers sortint de la fàbrica de nit et faria replantejar moltes coses sobre el progrés.
3. La roba et delataria a l’instant
Vestit com avui, et convertiria en una mena d’atracció ambulant. A la Terrassa del 1900, la indumentària marcava clarament la classe social, el gènere i fins i tot el moment del dia. Peces formals, cotilles, barrets i teixits pesants dominaven l’espai públic. La teva comoditat actual, amb texans, roba lleugera, o xandall, seria vista com una extravagància. Ni parlar ja dels colors excèntrics. Les mirades serien inevitables, entre la curiositat i la sospita.
4. Descobriries una realitat plena de contrastos socials i desigualtats
Burgesos amb cases espectaculars i obrers vivint en condicions dures convivien en un mateix espai. La desigualtat era molt visible i formava part del dia a dia. Passejar per la ciutat et faria evident aquesta convivència de dos mons gairebé oposats, separats per pocs carrers però amb realitats molt diferents.
5. No tindries Wi-Fi ni xarxa mòbil
Pot semblar evident, però el darrer cop de realitat que t’enduries és fent un gest tan habitual com treure el mòbil de la butxaca. Tot i que Graham Bell inventés el telèfon dues dècades enrere, la xarxa va arribar a Catalunya als anys 20... Bona sort!
