Aquest hivern s'ha convertit en un dels més plujosos que es recorden a Terrassa. No és només una percepció dels terrassencs, que han sentit que sortir de casa sense paraigua era un risc constant, sinó que les dades ho confirmen amb rotunditat: s’han acumulat 298 litres/m² durant els mesos de desembre, gener i febrer. Aquesta xifra el converteix en l'hivern més plujós del segle XXI, situant-se molt per sobre de la mitjana històrica de la ciutat, que és de 121 litres.
La radiografia del trimestre: de la inundació a la treva
Si ens fixem en el detall mes a mes, l'hivern va començar amb una força inusitada però va anar perdent intensitat cap al final:
- Desembre: Va ser el mes més generós amb 137,6 litres/m².
- Gener: Va mantenir la tònica humida amb 128,2 litres/m².
- Febrer: Va ser un mes especialment sec en comparació, registrant només 32,1 litres/m².
Aquestes dades han estat recollides per Josep Maria Gibert, exprofessor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i responsable de l’estació meteorològica de la universitat. Gibert, un meteoròleg aficionat que recull dades de forma activa des de 1965 (en una sèrie que es remunta a 1897), confirma que aquest hivern 2025-26 ha estat el més plujós des de l’any 1972. Això implica que el 69% de la població actual de Terrassa no havia viscut mai un hivern tan passat per aigua.
Tot i l'excepcionalitat d'aquest any, els arxius de Terrassa guarden episodis encara més extrems. L'hivern de 1971-72 es van registrar 385 litres/m², però el rècord absolut del segle passat el trobem l'hivern de 1943-44, quan van arribar a caure, ni més ni menys, que 498 litres/m². Fins i tot al segle XIX, l’hivern de 1897-98 va ser extremadament plujós amb 324 litres acumulats.
Des de 1972 —l'any més plujós de la història local des que hi ha dades—, Terrassa ha passat per altres hiverns molt húmids que ara han estat superats, com els de 1995-96 (295 litres), 1996-97 (292 litres), el de 2019-20 amb el temporal Glòria (266 litres) o el de 2002-03 (256 litres).
L'explicació científica: l'alteració del vòrtex polar
Segons explica Gibert, la raó principal d'aquesta pluja persistent es troba en una alteració del vòrtex polar. Aquest fenomen ha desplaçat els forts vents del pol nord en direcció sud, traslladant el front polar de la seva zona habitual a l’Atlàntic (a prop de les Illes Britàniques) cap a la Península Ibèrica.
Mentre que Portugal i Galícia han rebut gran part de les borrasques, a la zona mediterrània ens han afectat aquelles que han traspassat l’estret de Gibraltar. Això les ha convertit en temporals de llevant, fet que explica no només les precipitacions sinó també els forts episodis de vent que s’han viscut a Catalunya i a Terrassa concretament.
Què podem esperar de la primavera?
Amb un hivern tan humit, molts podrien pensar que la primavera —estació plujosa per definició— donarà una treva. Tot i això, Gibert aclareix que ambdós fenòmens no estan relacionats. Les dades ho demostren: després dels hiverns de 1943-44 o 1996-97, les primaveres posteriors van ser molt seques (89 i 57 litres respectivament), molt per sota de la mitjana de 178 litres. En canvi, les primaveres de 1996 i de 1972 van ser extremadament plujoses, amb 214 i 292 litres.
Ara per ara, quan la primavera meteorològica tot just acaba de començar, la precipitació acumulada a Terrassa ja supera els 32 litres/m² gràcies als dos dies del recent temporal Regina.
