El salari mitjà de les dones a Terrassa se situa en 27.508 euros bruts anuals, en contrast amb els 32.118 euros dels homes, segons les dades consolidades de l’any 2024. Tot i que aquesta diferència de 4.610 euros deixa la bretxa salarial de la ciutat en el 14,4% —una xifra inferior a la de ciutats properes com Sabadell (20%) o Sant Cugat del Vallès (28,2%) i a la mitjana catalana (16%)—, la radiografia sociolaboral del territori demostra que la igualtat real encara està lluny d’assolir-se. Les dones tenen un nivell formatiu superior, però pateixen més inestabilitat, es concentren en sectors menys remunerats i són les principals afectades per l’atur crònic.
Malgrat aquesta realitat estructural, la bretxa salarial s’ha anat escurçant els darrers anys. Al Vallès Occidental, els municipis on més s’han reduït les diferències retributives entre homes i dones han estat Cerdanyola del Vallès (-12,1 punts percentuals), Rubí (-11,1) i Terrassa (-10,6). En canvi, a Sant Cugat del Vallès (-5,7) i Sabadell (-5,2) les desigualtats de gènere són més persistents.
L’anàlisi de les dades de l’informe sobre la situació de les dones al mercat de treball de l’Observatori del Consell Comarcal posa de manifest una paradoxa evident. Actualment, el 33,6% de les terrassenques de més de 15 anys tenen estudis superiors, una xifra que supera en 2,9 punts percentuals la dels homes (30,7%). Aquesta hegemonia acadèmica és especialment notable entre les generacions joves: el 56% de la població del Vallès Occidental d’entre 25 i 39 anys amb educació superior són dones. La tendència, però, recula gradualment a partir dels 40 anys i s’inverteix a favor dels homes, que tornen a ser majoria en aquest nivell d’estudis en la franja de més de 60 anys.
Malgrat aquesta millor preparació acadèmica global, la presència femenina continua sent minoritària en les disciplines cientificotècniques (STEM) i en les branques industrials, àmbits on les retribucions acostumen a ser més elevades i on els homes mantenen el predomini.
Precarietat, serveis i cures
Si s’analitzen les xifres locals, a Terrassa l’atur femení (12,11%) supera àmpliament el masculí (7,83%) segons les dades del desembre del 2025. Aquesta realitat s’explica per la forta segregació sectorial a la comarca: un 87,2% de les vallesanes treballen als serveis, molt per sobre dels homes, que predominen a la indústria i a la construcció, amb una presència que supera la de les dones en 9,6 i 8,9 punts, respectivament.
Aquesta dependència del sector terciari no només hi concentra l’atur femení (76,2%), sinó que també en precaritza la inserció laboral. Malgrat que la contractació de dones creix més ràpidament (+13%), ho fa a base d’alta rotació i de contractes de menys durada.
Tota aquesta divisió es concreta també en la feminització de les professions assistencials i de cura, amb una alta concentració de dones en la sanitat, els serveis socials i l’educació. De fet, l’anàlisi de l’afiliació a la Seguretat Social corrobora que les dones assumeixen el gruix de les cures i dels serveis menys reconeguts. Mentre que en el règim general el pes d’ambdós sexes és gairebé paritari, les dones només representen el 36,4% del treball autònom, però suposen un aclaparador 97,9% del total de persones afiliades en el règim de les treballadores de la llar.
Per la seva banda, tot i que la presència femenina és molt reduïda en les branques industrials, es mantenen excepcions històriques com el cuir i el calçat (86,7%) o la confecció de roba (68,9%).
Aquestes dinàmiques tenen un impacte directe en les nòmines. Pel que fa a les variacions de la bretxa salarial a Terrassa per sectors econòmics, els anomenats serveis professionals —una categoria que engloba activitats d’alta qualificació com ara la consultoria, l’enginyeria, l’arquitectura o els despatxos jurídics— n’encapçalen les desigualtats (26,4%), seguits pel transport i l’hostaleria (20,7%) i la cultura i l’oci (19,1%). A continuació s’hi situen el comerç (17,2%), l’educació i la salut (16,2%), la indústria (11,7%), l’àmbit de les TIC i l’assessorament financer i immobiliari (10,8%) i l’administració pública (10,5%). La gran excepció és la construcció, l’únic sector amb una bretxa negativa (-2,9%), però en què la participació femenina és més residual.
- Gràfic sobre la bretxa salarial a Terrassa
L’edat eixampla la distància
L’impacte de la desigualtat retributiva no es manté estàtic durant la vida laboral, sinó que s’agreuja a mesura que les treballadores avancen en edat. Les dades de Terrassa evidencien que l’escletxa salarial es dispara progressivament amb els anys: passa d’un 9% en les menors de trenta anys a un 13,1% en la franja de 30 a 44 anys, s’enfila fins al 14,6% entre els 45 i els 54 anys, i assoleix el seu màxim, un preocupant 21,7%, entre les dones de 55 anys i més.
Aquestes xifres fan palesa que la penalització econòmica arriba al pitjor nivell en les etapes de més experiència laboral i en els anys previs a la jubilació. D’altra banda, pel que fa a la nacionalitat de les treballadores de la ciutat, l’impacte de la bretxa és generalitzat, amb una diferència mínima entre les dones de nacionalitat espanyola (16,4%) i les treballadores estrangeres (15,3%), i es manté en totes les categories professionals en una forquilla d’entre el 19% i el 23%.
Un atur femení de llarga durada
En tancar el 2025, les dones representaven el 58,8% de l’atur total a la comarca, respecte al 41,2% dels homes. El factor més preocupant és la cronificació de la desocupació. L’escletxa s’agreuja amb l’atur de llarga durada (les dones hi representen el 60,3%) i de molt llarga durada (un 65,9%). A més, aquesta proporció s’incrementa amb l’edat.
