"Fer un esdeveniment totalment accessible". Aquesta és la perspectiva que la presidenta de la Frikassa, Gala Porté, i la secretària de l'entitat, Ariadna Closa, han tingut al cap a l'hora de dissenyar el programa de la Macroviciada 3.0, la tercera edició de la festa del videojoc de Terrassa. Ho han fet per trencar amb la visió del món "gamer" (és a dir, relatiu als videojocs) com quelcom tancat i exclusiu per a les persones aficionades per obrir-lo a tots els públics. "No hem posat cap xerrada que sigui d'un nínxol molt profund que només el públic "gamer" pugui seguir, sinó que hem buscat combinar una vessant més familiar del videojoc amb xerrades més generalistes i de cultura digital, com pot ser la incidència de la intel·ligència artificial generativa en les nostres vides", ha explicat al Diari de Terrassa Ariadna Closa.
Aquesta manera de fer ve heretada de la primera Macroviciada, quan van poder veure que el públic que va assistir a l'esdeveniment era molt divers i intergeneracional. "Esdeveniments de videojocs de nínxol ja n'existeixen", ha comentat Closa, però la fórmula de la Frikassa funciona i cada any més i més persones s'engresquen i hi acudeixen. "Sempre han funcionat molt bé, els nostres projectes, fossin petits o grans. Si esperàvem, per exemple, 20 persones, n'han acabat venint 30", ha afirmat Porté, que ha assegurat que l'esperit friki a Terrassa "és ben viu".
Aquesta iniciativa també suposa un ventall d'oportunitats per als assistents. Per una banda, les xerrades de divulgació permeten a persones no tan informades de l'univers del videojoc entendre com funciona i quines opcions hi ha i, si volen, poder introduir-s'hi més fàcilment. Els artistes, per altra banda, tenen un espai gratuït per poder exposar a més públic les seves obres i guanyar notorietat en l'escena. Per últim, les persones tenen l'oportunitat de provar videojocs que, d'altra manera, mai podrien jugar, ja que la Macroviciada posa a disposició del públic algunes consoles d'última generació (com la Nintendo Switch 2 o la PlayStation 5) i també "retro", totes elles molt cares actualment. "Som plenament conscients que existeix aquesta barrera econòmica, per això intentem que sigui un esdeveniment gratuït", ha ressaltat la secretària de Frikassa.
- Els artistes convidats han tingut una oportunitat de donar-se a conèixer a més públic
- Nebridi Aróztegui
Nova ubicació forçada, però encertada
Les anteriors edicions de la Macroviciada s'havien dut a terme a la Masia Freixa i els seus voltants, una de les zones més emblemàtiques de la ciutat. Enguany, però, a causa de les obres de restauració que estan en curs a l'edifici dissenyat per Lluís Muncunill, els 'gamers' s'han hagut de desplaçar fins al Casal Cívic de Sant Pere, al passeig Vint-i-dos de Juliol.
Tot i que ha estat un canvi forçat per les circumstàncies, l'organització de l'esdeveniment l'ha vist prou positiu per plantejar-se repetir-ho. "L'entorn de la Masia Freixa és xulíssim i ens agradava molt el fet de poder combinar el patrimoni industrial amb la cultura friki, però ja havíem esgotat el màxim d'espai disponible i, si volíem créixer, necessitàvem més lloc", ha admès la secretària de Frikassa. La Gala Porté també ha remarcat que el casal, com té disponibles diverses sales diferenciades, els permet efectuar diverses activitats alhora: "Un aspecte molt bo d'aquestes instal·lacions és que té tant espai interior com exterior, cosa que ens permet dividir les zones millor per fer activitats simultàniament i fer un esdeveniment millor". La presidenta de l'entitat també ha valorat positivament la connexió amb el transport públic que té el nou emplaçament.
"Va ser molt maco estar allà [a la Masia Freixa] l'any passat, però també va ser una tortura per la calor i la solana que vam tenir tot el dia els artistes", ha recordat l'artista de Piera Elisenda Junyent, àlies Artelionet, que també ha rebut de gust el canvi de localització de la Macroviciada. En aquesta edició, la zona destinada als artistes frikis estava al pati interior del Casal Cívic de Sant Pere, un lloc on hi ha més corrent d'aire, amb molta ombra gràcies als arbres i on tothom qui entra encuriosit els pot veure i, eventualment, interessar-se pels seus productes.
- A la Macroviciada ha anat un públic molt intergeneracional, amb especial importància de les famílies
- Nebridi Aróztegui
Fer comunitat, eix central
La Macroviciada, però, va més enllà dels videojocs. "Sempre tenim l'objectiu de rerefons de fer una gran comunitat a la ciutat", ha dit la presidenta de Frikassa. Com és una convenció d'una temàtica bastant específica, aquesta iniciativa afavoreix que persones amb un mateix interès, en aquest cas els videojocs, puguin trobar-se, conversar i, potser, generar una amistat. "Nosaltres mateixes hem fet amics amb totes les lletres de la paraula a Frikassa i als esdeveniments", ha admès Closa.
"Al cap i a la fi, com qualsevol altra entitat de Terrassa, el que vols aconseguir amb aquests esdeveniments és fer ciutat i poder-te trobar amb el veí i que tothom pugui tenir aquests espais on trobar-se, gaudir de la ciutat i no sempre haver d'anar a Barcelona o a altres llocs per poder gaudir de les seves aficions. Aquí també hi són i també hi ha una comunitat que les gaudeix", ha exposat Gala Porté.
No només s'hi poden establir relacions personals a la Macroviciada, sinó que també, a nivell d'entitats, també pot ser una gran oportunitat per construir futures col·laboracions a la ciutat. "Hem tractat d'impulsar aquest esperit que tenim a Frikassa de voler teixir nexes amb els agents culturals de la ciutat explicant què és el que fem amb els videojocs", ha explicat la secretària de l'entitat organitzadora.
Amb tot, les organitzadores de l'esdeveniment de videojocs han agraït la predisposició de les entitats del barri de Sant Pere per obrir les seves portes. "L'Associació de Veïns de Sant Pere i el personal del casal ens ha facilitat molt la feina i això, quan arribes a un lloc nou, s'agraeix molt", ha comentat Closa, i ha afegit que sempre hi ha hagut "bona disposició" de tots els agents de la ciutat i que els alegra el fet que aquesta Macroviciada tingui un caire més "de barri".
