La ment humana pot ser la composició més complexa i enigmàtica de l’existència. Un regal de la vida, sovint, infravalorat, que ens permet ser qui som. No és, però, una màquina perfecta, tot i la seva dimensió. De fet, és més aviat una estructura fràgil, i l’Alzheimer és la malaltia que millor exemplifica aquesta fragilitat: qualsevol coneixement que podíem plantejar etern als nostres ideals pot quedar oblidat, perquè aquesta patologia afecta la memòria, la identitat i el dia a dia de milers de persones.
A Terrassa, els especialistes calculen que podria haver-hi al voltant de 2.000 casos, molts encara sense diagnosticar. Cristian Homedes, neuròleg de MútuaTerrassa afirma que “la malaltia té una incidència aproximada d’un 10% en pacients de més de 65 anys. Un percentatge que incrementa amb l’edat”. El Departament de Salut xifra la taxa d’incidència -el nombre de pacients que es diagnostiquen- en un 0,11%, i la taxa de prevalença -el conjunt de pacients amb diagnòstic- en un 0.63%; ambdues xifres, però, respecte del global de la població.
Demà, Dia Mundial de l’Alzheimer, professionals i testimonis de tot el món aprofiten per “difondre i sensibilitzar, perquè és una malaltia que malauradament existeix i no se li ha de donar l’esquena. Hi ha molts tabús, moltes creences, moltes dificultats, que les hem de conèixer, perquè són entre nosaltres”, reflexiona la neuropsicòloga i coordinadora de la Fundació AVAN Terrassa, Georgina Caballé.
És un dia important també perquè “es tracta d’una malaltia infradiagnosticada”, afirma el neuròleg Homedes, al·legant que “tenim la sensació o tendència a dir que l’edat pot justificar el deteriorament cognitiu, però cal saber que es tracta d’una malaltia a part”. S’estima que entre un 30% i un 40% dels casos d’Alzheimer d’Espanya no estan diagnosticats, segons un informe de la Societat Espanyola de Neurologia.
L’inici de tot
Pot semblar una malaltia aleatòria i producte de l’atzar, però l’Alzheimer també compta amb factors de risc. “Es poden agrupar en dos grans blocs: d’una banda, l’edat i els antecedents familiars, i d’altra, factors de risc cardiovascular, com la hipertensió, la diabetis, el colesterol, l’obesitat, el tabaquisme...”, exposa Cristian Homedes, advertint que altres condicions com “depressions cròniques, l’aïllament social o el baix nivell cultural, també suposen factors de risc”. Però, si hi ha factors de risc, també existeixen prevencions: “Evitar el tabaquisme i l’alcohol, fomentar el descans nocturn, controlar l’estrès, cuidar l’alimentació, que s’ha vist que la microbiota està també relacionada, l’activitat física... I cuidar la salut mental”, recullen Homedes i Caballé.
El diagnòstic de l’Alzheimer té molt a veure amb la reacció de l’entorn de la persona. Normalment, símptomes com ara pèrdues de memòria recent, desorientació o canvis sobtats d’humor apareixen molt abans del diagnòstic. “L’Alzheimer té un inici molt progressiu; fins que no es fa evident, fins que l’entorn no li dona una importància real, pot passar molt de temps”, explica Caballé.
Una vegada consumat el diagnòstic hi ha dos grans pilars de tractament del pacient: els fàrmacs i l’estimulació cognitiva. Si es parla de tractament farmacològic, existeixen fàrmacs que “potencien la memòria, però no arriben a modificar l’evolució de la malaltia. Quan hi ha alteracions de l’estat d’ànim, també n’hi ha d’eficaços”, exemplifica el doctor Homedes. A més a més, afirma també que l’Agència Europea del Medicament ha aprovat recentment dos fàrmacs que tenen la capacitat de netejar l’amiloide del cervell, una proteïna que s’acumula als òrgans i pot generar-hi complicacions i malalties com l’Alzheimer, precisament. “Aquests dos fàrmacs haurien d’estar disponibles entre el 2026 i el 2027”, projecta.
La neurorehabilitació
Tractant-se d’una malaltia neurodegenerativa, el tractament no busca altra cosa que mantenir l’estat: “La teràpia farmacològica fa els seus efectes a nivell cerebral, però a través de la neurorehabilitació, sobretot amb estimulació cognitiva, el que volem és estimular, mantenir aquestes connexions neuronals, que estiguin tan actives com sigui possible el màxim de temps possible”, relata Georgina Caballé, sobre la tasca principal que duen a terme a AVAN Terrassa.
Un 11% de les persones ateses per la Fundació el 2024 venien per tractar-se d’Alzheimer. Allà, desenvolupen metodologies per treballar la memòria, el llenguatge, l’atenció o la socialització, amb activitats tan corrents com jocs de taula o exercissis de paper i llapis, per normalitzar la situació. I no es queden només en el pacient: AVAN treballa també intensament en el suport dels acompanyants: “No tenen per què saber què és l’Alzheimer ni el que implica. Per nosaltres és fonamental veure aquesta persona cuidadora, com es troba, i poder-la formar, capacitar”, afegeix la coordinadora d’AVAN Terrassa.
