Georgina Caballé, neuropsicòloga i coordinadora de la Fundació AVAN Terrassa, acompanya moltes famílies amb pacients diagnosticats amb Alzheimer. Des de fa dos anys, però, també viu la malaltia de ben a prop: la seva mare va ser-ne diagnosticada. “Farà un parell d’anys que ho té diagnosticat, però des de la pandèmia que ja ens ensumàvem alguna cosa”.
Essent especialista en neuropsicologia, va ser ella com a filla qui va començar a detectar-ho i a moure-ho tot. “Va ser un procés llarg: quan li van donar el diagnòstic, jo ja portava temps fent aquest dol. Però no deixa de ser dur: tens molta informació i, de vegades, tenir-ne tanta no ajuda, pot espantar”. En aquest sentit, els seus coneixements han pogut ajudar de valent a la resta de l’entorn com el seu pare, la seva germana o els seus fills. Ara bé, reconeix que “estant amb la família, malgrat que pot sortir la meva part més tècnica, gairebé sempre es perd. Allà sempre soc filla o germana, no especialista”.
El cas de la seva mare es tracta d’un perfil jove que, com avisa ella mateixa, malauradament tenen una evolució més ràpida. Tot i la duresa, Caballé hi ha trobat un gran aprenentatge, i ha sabut trobar moments de llum, moments bonics: “La meva mare ara no sap què és un espàrrec, però cada vegada que en menja, per ella són deliciosos. No sap qui són els Rolling Stones, però quan li poso una cançó que sé que li encanta, ella riu i gaudeix. I riem molt i ho naturalitzem”.
És aquesta paraula, “naturalitzar”, el que tant es treballa a la Fundació AVAN, sigui amb pacients diagnosticats, o sigui amb familiars o persones del seu entorn. “Cal treure una mica de ferro a la situació i viure aquesta part. És una malaltia que t’ubica molt en el present, no anticipa”. Per aquest motiu considera la celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer com a fonamental per a la visibilització d’una malaltia no pas desconeguda, però sí per a molts obviada pel que suposa.
Amb la seva feina a AVAN, diu, “nosaltres el que volem transmetre és confort, tranquil·litat. No sabem com serà el futur, no sabem què passarà. Sí que sabem que és una malaltia molt dura, però anem dia a dia, anem formant-nos, anem capacitant-nos, anem col·laborant. Des d’aquesta mirada molt flexible d’acompanyament, i de proximitat, jo crec que és el que necessita el familiar: ser on acudir. Això és el més important”.
Aquest dilluns, precisament amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, AVAN Terrassa organitza la xerrada informativa “Quan 2+2 no són 4”, a càrrec de la mateixa Georgina Caballé. La neuropsicòloga analitzarà l’impacte del diagnòstic d’Alzheimer a l’entorn familiar, en un espai per compartir experiències.
