Gran part de les colles de foc de la ciutat ha expressat el seu malestar per alguns dels canvis en la cercavila de la Festa Major de 2025. Les agrupacions del bestiari festiu creuen que, en haver d’actuar de forma conjunta a la Plaça Vella, el seu espaï de lluïment es veu molt reduït.
La d’enguany, és la primera Festa Major, que se celebra després de la revisió dels protocols que defineixen els actes troncals de la festa. Les modificacions d’enguany, però, han de ser preses com una "prova pilot”. En aquest sentit, la cercavila que se celebra dissabte, és un dels actes que presenta més modificacions, amb l’objectiu de potenciar-la.
El sentiment general entre la cultura popular de Terrassa és que, amb el pas dels anys, la cercavila havia quedat desvirtuada en favor del ball de lluïment a la Plaça Vella, que tanca el recorregut. Fins ara, totes i cadascuna de les agrupacions disposaven d’un espai personalitzat per mostrar els seus balls i actuacions. El 2025, aquestes mostres es faran per blocs que agrupen a colles de similars característiques. Aquesta modificació, que afecta a totes les entitats, intenta promoure el seguiment de la cercavila, on es pot gaudir dels balls de les colles de forma repetida. De passada, el retoc també ajudarà a descongestionar la Plaça Vella, on s’acumulava molta gent.
Les bèsties perden la Vella
Els canvis, aprovats per la Comissió de Festes Populars - on hi són representades totes les colles- no han caigut amb gaire bon peu en algunes de les agrupacions de foc, sobretot entre les bèsties: la Pàjara de Terrassa, el Drac Baluk Astharot i Diables de Ca n'Aurell, Drac i Bruixes de Can Boada i el Bitxo del Torrent Mitger. Aquestes colles, que no formen part de les “protocol·làries”- el nucli dur de la tradició terrassenca- manifesten haver perdut l’únic espai de gran visibilitat amb què compten durant la Festa Major: “La Vella era el lloc on la gent venia a veure els nostres balls i l’hem perdut”, explica el cap de colla de Drac Baluk, Pau Gerona.
En canvi, les agrupacions “protocol·làries”, com el Drac de Terrassa o els Geganters, es mostren també en actes de divendres i diumenge. Per aquest motiu, un sector d’aquestes colles de foc creu que “els canvis del ball de lluïment a la Vella, no afecten a tots per igual”.
Una de les entitats que amb més recel ha encaixat els canvis a la cercavila és el Bitxo del Torrent Mitger, que enguany celebren el seu 40è aniversari. La colla compta amb una dansa pròpia que representen des de fa més de 15 anys. En el seu cas concret, perdre la Plaça Vella com a gran escenari per lluir-se de forma individual ha estat una gran decepció: “Portàvem des de gener preparant l’actuació de Festa Major. Ens sap greu perdre el nostre moment just l’any que fem 40 anys”, confessa Montse Alcaraz, cap de la colla. Per una altra banda, veuen poc factible coordinar l’encesa de les bèsties de les quatre colles a la vegada, per qüestions d ‘espai i seguretat. Durant les dues setmanes que resten per la Festa Major, les quatre bèsties han d’acordar com plantegen l’actuació conjunta a la Vella.
Tot i el malestar, les colles que se senten perjudicades entenen l’objectiu de les modificacions i estan d’acord en el fet que la cercavila necessitava un impuls: “És necessari dignificar un acte tan important com la cercavila”, diu Jordi Rodó, cap de colla de la Pàjara de Terrassa. A falta de confirmació oficial, s’espera que uns dies abans de l’inici de la Festa Major, la Comissió de Festes expliqui els canvis en el protocol de forma detallada en una roda de premsa.
