Davant la situació del català a les escoles, una mestra de l’escola Pompeu Fabra de Lloret de Mar, l’Esther Vilà, ha iniciat el repte de capgirar la situació lingüística del centre amb un projecte anomenat el “Repte per la llengua!”. Es tracta d’una iniciativa que té objectiu que els nens i nenes de l’escola parlin entre ells en català, sense cap tipus d’indicació ni obligació. I ho fa amb un clar paral·lelisme amb el món casteller, pel que fa al treball en profunditat dels seus valors: el respecte, la constància, l’esforç i fer pinya.
En aquest sentit, el punt motivador del projecte és que cada nen que assumeix el repte i parla en català, obté una figureta, que unida amb la de la resta de companys, juntes poden formar un castell. Dins d’aquesta dinàmica, van sorgint a la classe el que Esther Vilà anomena “caps de colla”, els nens que ajuden als companys amb més dificultats per a parlar el català. Per això, també destaca la figura dels “nens mantenidors, perquè existeixen. No és fàcil mantenir el català, quan estan envoltats de nens que no el parlen. Aquest projecte també és per a aquells que viuen el català amb naturalitat”.
- Les figuretes del "Repte per la llengua!"
- Nebridi Aróztegui
Aquest repte va iniciar la seva prova pilot el curs passat a la classe de quart de primària d’Esther Vilà, a l’escola Pompeu Fabra, amb un èxit del 100% de tots els seus alumnes. Enguany, s’ha instaurat a tota l’escola, i un 50% dels infants han completat el repte. El col·lectiu Mantinc el Català, ha estat acompanyant l’evolució del repte lingüístic, i aquesta iniciativa arriba el proper curs a Terrassa, de la mà de l’escola El Cim, que ho provarà a primer de primària. “Des que vam néixer, ens definim com una escola catalana. Aquí sempre s’hi ha parlat el català, fins i tot en temps de franquisme, quan estava prohibit”, va explicar la directora, Glòria Nogueras, i va argumentar que El Cim compartirà el projecte perquè “l’ADN de l’escola ja ho porta incorporat”. La tria de la seva aplicació primer de primària és perquè justifiquen que el punt on es fan visibles les febleses de la llengua és en el pas d’infantil a primària. Més endavant, s’aplicarà a la resta de cicles.
Com s’ha arribat fins aquí?
Una de les problemàtiques que comporta la situació actual de la llengua és la que va recordar durant la presentació del projecte, la regidora de Polítiques Lingüístiques, Montserrat Caupena, que és que “el català va ser l’assignatura comuna amb la nota mitjana més baixa de la selectivitat”. Els alumnes el parlen poc, i amb el temps, l’han interioritzat com una llengua acadèmica i ja està. “Potser des de l’escola, no s’hi ha estat tan a sobre com fins ara”, reflexionava Esther Vilà. Anant més enllà, Glòria Nogueras apuntava que “els nens fan el que veuen dels grans. Si canviem a una altra llengua, ho normalitzen”. Potser per això “S’ha produït una desídia”, afegia Montserrat Caupena, dient que canviant de llengua al castellà “això funciona, i anem tirant. S’ha fet tan gran que és evident que calia reaccionar, i amb aquest repte hi contribuïm”.
