Millorar l’atenció als malalts crònics i les persones fràgils. Aquesta és una de les prioritats del Departament de Salut i la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord que han començat a desplegar mesures per avançar en aquesta direcció. L’objectiu és coordinar els centres de salut del territori per donar una resposta àgil a les persones fràgils, amb cronicitat complexa o amb cronicitat avançada. Aquest col·lectiu representa al voltant del 4% de la població. A la Metropolitana Nord són gairebé 69 mil persones.
“El que volem és atendre les persones amb cronicitat des d’una visió holística i estratègica –explica Candela Calle, gerenta de la Regió. Per això hem començat a treballar, entre d’altres, la coordinació dels recursos socials i sanitaris amb criteris d’eficiència territorial i estem potenciant programes proactius que minimitzen l’ús de l’hospital i maximitzen la vida a casa.”
En primera instància, s’estan definint les “rutes de cronicitat” de cada Sector Sanitari –Barcelonès Nord i Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental Est i Vallès Occidental Oest-. És a dir, el circuit que estableix quina és la millor manera d’atendre un pacient crònic complex segons les seves necessitats i on s’ha de fer aquesta atenció. Per exemple, si s’ha visitat en un Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i després s’ha de derivar a un centre hospitalari, l’algoritme ja estableix que se l’ingressi directament, coordinant la seva anada a l’hospital o activant un servei de suport a domicili.
A les reunions de treball hi són presents tots els nivells assistencials: atenció primària, atenció intermèdia i atenció especialitzada. “Ens adaptem a les diferents realitats dels territori tenint en compte els principis d’eficiència i equitat”, diu Mar Isnard, directora de Cronicitat i Atenció Integrada de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord.
Pràctiques clíniques de valor
La Regió Sanitària ha creat un grup d’experts per revisar quines són les pràctiques clíniques de valor en cronicitat i quines s’han de prioritzar. Algunes d’aquestes bones pràctiques són: identificar correctament els pacients amb altes necessitats; valorar-los de forma integral per part d’un equip multidisciplinari, incloent-hi la revisió de la medicació de forma individualitzada; anticipar-se a les crisis; afavorir alternatives a l’hospitalització convencional o fer un seguiment individualitzat un cop el pacient ja té l’alta, entre d’altres. “L’evidència científica diu que aquestes pràctiques són eficaces i eficients quan les fan els equips d’atenció primària”, assegura Mar Isnard. Els usuaris també participaran en la validació de les bones pràctiques, per tal d’incorporar la perspectiva del pacient en tot el procés d’atenció a la cronicitat.
Així mateix, la Regió Sanitària promou la campanya “Pastilles, només les necessàries” del Departament de Salut, per fomentar les revisions periòdiques de la medicació i reduir riscos associats a la presa de medicaments.
La voluntat de la Regió Metropolitana Nord és acompanyar els proveïdors en el desplegament de circuits i millores assistencials. Per això des de gener de 2025 s’han generat diversos espais de coordinació i debat sobre l’atenció a la cronicitat i l’atenció integrada social i sanitària en què han participat una quarantena d’entitats del territori. A les reunions d’atenció integrada també hi han assistit les residències i representants de Drets Socials. A la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord hi ha 14.000 persones que viuen en residències, un 70% de les quals són pacients crònics.
En la mateixa línia, el mes d’octubre està prevista la celebració de la primera Jornada de Cronicitat i Atenció Integrada de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord. L’objectiu és que professionals de tots els nivells assistencials, del món social i sanitari, comparteixin experiències i propostes de millora per afrontar el repte de l’envelliment i la fragilitat.
