Com sorgeix l’oportunitat d’escriure el llibre?
Tinc un company de feina que treballa a Carmelites també, però a Barcelona. Ens vam posar d’acord, perquè volíem fer alguna cosa que impactés a la gent. Llavors, vam decidir muntar un llibre que fos molt pràctic i que, a part, donés els beneficis a una fundació que en aquest cas va ser l’Aladina -una fundació que ajuda infants amb càncer-. Llavors, a partir d’aquí, vam començar a contactar amb uns altres docents, prop de 20 en aquest cas, i vam veure que s’estava desenvolupant un projecte similar. Vam unir forces, ens vam coordinar cinc de nosaltres, i vam treure “Más allá del juego: gamificando de la A a la Z”.
Com definiries la gamificació, per aquells que no la coneixen?
La gamificació és utilitzar estratègies del joc en contextos que no són lúdics, en aquest cas, doncs, l’educació. No es tracta només de jugar, sinó de connectar amb l’alumnat, despertar la seva motivació i construir entorns d’aprenentatge que siguin memorables. És una metodologia que fem servir actualment, que porta, sobretot, molta motivació a l’aula.
És una metodologia que no és nova per a tu, que ja hauràs utilitzat a les teves classes...
Exacte. Jo vaig començar a utilitzar la gamificació durant la pandèmia, perquè era un context en què l’escola tenia un paper molt important i els mestres havíem de fer alguna cosa que realment motivés els alumnes, perquè els teníem tots a casa. Llavors, en aquesta època, vaig fer tres projectes: un de Harry Potter, un de Star Wars i un d’Operación Triunfo. Veient l’èxit durant la pandèmia, vaig decidir utilitzar-la també després de la tornada a l’escola en presencial. I des de llavors he gamificat tant a la tutoria com a la meva especialitat docent, l’educació física.
A l’educació física, com incorpores aquesta metodologia d’aprenentatge?
Introdueixo el projecte que anem a fer amb un vídeo o una carta de motivació. Normalment, intento incorporar-hi tecnologia, fent servir algun croma o la realitat augmentada. Una vegada ells s’han introduït amb els personatges que jo vull treballar, comencem tot el projecte, que s’organitza de diferents formes. Hi ha vegades que han de superar deu missions, o han d’aconseguir un nombre concret de cartes de recompensa. A mesura que van superant missions, els vas donant un tipus de motivació intrínseca. Jo, per exemple, cada sessió l’enfoco en una temàtica, i cadascuna d’elles l’acabo amb un “break out” o amb un “escape room”, que els dona una recompensa.
Podries posar algun exemple?
Sí. Hem fet de Harry Potter, que precisament ho recullo al llibre. Els alumnes van rebre un pergamí d’admissió, dient que havien estat seleccionats per entrar a Hogwarts. El primer que havien de fer era aconseguir un decàleg saludable, que el buscaven per tota l’escola. Quan el van trobar, van veure que cada sessió que faríem era una norma del decàleg, i ho vaig fer amb una competició sana entre cicles: primer amb segon, tercer amb quart i cinquè amb sisè. Després de les missions i la gimcana final, vam aconseguir que vingués l’equip local de “quidditch” de Terrassa i tot!
Quina rebuda va tenir la idea de la gamificació?
Quan ho vaig plantejar, jo era la coordinadora pedagògica i estava a l’equip directiu. Va agradar moltíssim, sobretot en pandèmia. Vam rebre valoracions molt positives de com estava anant la feina a casa. No deixaven de redactar amb els rols que els motivaven. No deixaven de llegir amb els rols. Després, quan vam tornar a l’escola, no va ser desgavellat aplicar-ho.
De fet, sembla que l’escola ha estat reconeguda per aquests mètodes...
Sí. Vam rebre el primer Premi TIC durant la pandèmia de la covid, per la gestió gamificada que vam fer al centre. I l’any passat vam guanyar el Premi d’Innovació Metodològica de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya per la gamificació a l’educació física. En el meu capítol del llibre, explico precisament el que premia la FECC.
Creus que el futur de l’educació passa per la gamificació?
Doncs sí. Penso que els alumnes ara tenen molts estímuls. No es concentren tant com sí que podia passar abans, també pel tema de la tecnologia. Llavors, el que necessites és buscar un punt de motivació i que a ells els cridi l’atenció. Evidentment, no sempre, però sí que se’ls ha de donar petites píndoles, igual que amb la tecnologia, que jo l’utilitzo molt. Penso que sí, que tal com són els nens ara, és de les metodologies més adequades.
