Què suposa per a l’entitat arribar als 10 anys?
Ens ho prenem una mica com el fet d’haver arribat a un punt en què creiem que val la pena celebrar i reconèixer la feina que tantíssima gent ha fet per aconseguir el que s’ha aconseguit fins ara. No és més que un número, però val la pena frenar i no deixar-nos emportar per la rutina de la feina diària i celebrar.
Com va sorgir la idea de formar Petits Detalls?
Neix el desembre de l’any 2014, perquè jo en aquell moment estava fent de voluntari i viatjant per l’est de l’Àfrica. Em vaig trobar a un orfenat amb 40 nens i nenes que vivien en condicions deplorables i en aquell moment jo tenia la idea de fer alguna petita acció que millorés la seva vida de manera momentània. Quan estava en marxa, em vaig adonar que el que s’havia de fer era comprometre’s i quedar-se i arran d’això va sorgir Petits Detalls.
Com és la vostra feina actualment?
Estem molt centrats a empoderar i acompanyar entitats ugandeses; és a dir, el lideratge africà en projectes de desenvolupament en el seu propi país. Hem fet un esforç molt gran en allunyar-nos de la idea de la persona blanca salvadora que se’n va a l’Àfrica a salvar nens petits que el necessiten. Hem acabat per acompanyar i donar suport a entitats de base comunitària ugandeses, amb projectes destinats a la protecció de la infància, i projectes d’empoderament de la dona perquè ja fa uns anys que intentem que la nostra entitat sigui feminista.
Per què es tria Uganda?
És un país en què encara a dia d’avui hi ha moltes problemàtiques. Hi ha hagut molt creixement econòmic, però aquest creixement ha vingut acompanyat d’una desigualtat increïble. Encara es viu en una situació política molt complexa, amb el mateix president des de l’any 86 i amb polítiques públiques molt pobres que donen molts pocs serveis. Va ser una evidència personal, com podria haver estat a qualsevol lloc del món. No és una tria, podríem dir que Uganda ens tria a nosaltres.
És complicada la feina allà?
Treballem a una regió on viu una tribu específica, perquè hem fet una feina molt gran per entendre bé els seus costums. Llavors, aquestes dificultats socioculturals, podríem dir, les hem intentat minimitzar d’aquesta manera. És una dictadura militar encoberta, has d’anar molt en compte amb el teu posicionament com a entitat. Nosaltres anem amb peus de plom. La nostra línia vermella són els drets humans i, evidentment, quan hi ha alguna violació de drets, aixequem la veu i ho hem fet i ho seguirem fent, però tenint molt en compte la realitat política del país en què vivim.
Què necessita Petits Detalls ara mateix?
Moltes vegades rebem candidats per fer voluntariat i ajudar a Uganda. Però des de fa temps, tenim una postura de no acceptar voluntaris per una raó molt senzilla. Nosaltres estem promovent la feina de persones ugandeses en el seu propi desenvolupament i el seu lideratge. Llavors, tot això queda en que és també una mica complicat, reduir la col·laboració de les persones que estan aquí a una aportació econòmica. Però intentem també fer entendre que amb pocs recursos estem duent a terme activitats d’un impacte molt gran. Per exemple, ens costa menys de dos euros donar compreses reutilitzables a noies que estan a l’escola perquè no deixin d’estudiar.
Com és la vostra relació amb Terrassa?
És el nucli des d’on ho hem dut a terme tot. Jo, quan he tornat d’Uganda, he viscut a Terrassa. És on hem fet la majoria d’activitats, ja sigui presentacions de les nostres memòries, exposicions que hem fet, feina amb escoles... No hi havia cap altre lloc on poguéssim celebrar la festa dels 10 anys. Ens fa molta il·lusió fer-ho també al Vapor Prodis, per tot el que significa i tota la feinada que fan. Des de l’Ajuntament de Terrassa també acumulen molts anys donant suport a la tasca que fem, no només facilitant-nos-ho tot, sinó també ajudant amb el finançament d’alguns projectes. Per tant, la relació amb Terrassa és molt gran i esperem que ho continuï sent.
Com veus Petits Detalls als propers 10 anys?
M’ho preguntes fa 10 anys, quan en tenia 19 i vaig anar a viure a un orfenat a Uganda i no hagués imaginat que estaríem aquí ni de broma. Se’m fa molt difícil pensar-hi. L’únic que espero és que en 10 anys seguim tenint una filosofia d’acció tan clara com la que tenim ara, i unes idees tan clares i tan fortes com les que tenim ara i que siguem capaços de seguir-les defensant. Estem orgullosos de seguir treballant amb comunitats locals, amb lideratge africà, seguir aplicant perspectiva de gènere als nostres projectes, i seguir treballant per entendre bé la realitat sociocultural de les comunitats amb les quals treballem.
