Va ser l’any 1958 quan es va crear l’Esbart Egarenc sota el paraigua del Social, si bé ja tenia el seu passat. Frederic Fainé i Rossell (77 anys) va ser un dels fundadors i recorda que “veníem de Sant Pere, de l’Esbart Vallparadís” i encara continua participant amb el cos de veterans. “Ballo des dels cinc anys i, per a mi, l’Esbart Egarenc ja és una estima”.
“No recordo l’any que vaig entrar, sé que tenia 4 o 5 anys i perquè la meva mare ballava aquí i em va animar a puntar-me”. L’Éric Fernández Barrera (16 anys), forma part del cos juvenil i considera que l’Esbart Egarenc “és com si fos una família, és un lloc en què pots estar, on hi ha tota la gent que coneixes i que estimes, i vens a ballar i a passar-t’ho bé”. Opina que aquesta entitat “té futur i hi ha relleu i hi ha gent que pugem amb força i que es poden aconseguir coses molt maques”.
Fainé manifesta que “són 67 anys d’història i amb el grup i amb la junta que hi ha, i els joves que pugen crec que la tradició i la cultura catalana té futur per molt, i l’Esbart Egarenc en particular”. “Ens ho passem bé, hi ha bona harmonia, i tots plegats formem un bon grup de famílies”, afegeix el més veterà del grup.
A la Festa Major, el Ball de Plaça, que es fa des de 1959 “ininterrompudament” és un punt àlgid en les actuacions del grup. L’Eric encara no hi pot participar i realment té ganes de fer-ho, quan pugi al cos de dansa que creu que pot ser l’any que ve. “Crec que està molt bé”, diu. Fainé és del parer que és una activitat més dins del calendari de l’Esbart Egarenc, però “és tradicional” i una cita que té la seva importància.
Tenir el suport d’una entitat com és el Social és fonamental. “Evidentment, si el gener de 1958 no ens haguessin obert les portes, potser no existiríem i, en donar-los les mans, vam començar una nova història”, apunta Fainé. Fernández Barrera comenta que “al Social pots gaudir de moltes altres activitats. Jo mateix també faig teatre i teatre musical”.
