"Jo no recordo el primer dia que vaig veure castells, jo n’he vist sempre”, diu Tomàs Pont Montaner (51 anys), membre dels Minyons de Terrassa des del 1988. Vinculat des de jove a la colla, on ha fet amistats i fins i tot hi ha conegut la seva dona, destaca que “sempre he participat a les pinyes” i ha ocupat diversos càrrecs: “Excepte cap de colla, he fet de tot”, assenyala aquest terrassenc, que també ha contribuït al projecte de Cal Reig.
La seva filla, Laia Pont Busqué (20 anys), forma part activa dels Minyons des de fa tres anys. Fa de crossa a la pinya i al folre, i assegura que “és un lloc on ho tens tot: cultura, els castells en si, amics, gent de totes les edats amb qui socialitzar...”. “Dels castells m’agrada el fet de treballar per un objectiu comú entre molta gent molt diversa. És un lloc on tothom és benvingut, amb un compromís o amb un altre, amb unes condicions físiques o amb unes altres… Tothom fa la seva funció”, afirma, per la seva banda, en Tomàs.
Pel que fa a la Festa Major, el pare remarca que per a la colla “significa el primer punt àlgid de la temporada. I sembla mentida, perquè és molt d’hora, però ens marca molt com acabarà”. Tant ell com la Laia la viuen amb intensitat: “Des de petita vaig a tot el que puc. M’encanta”, comenta ella.
La Laia forma part de la tècnica de canalla dels Minyons i considera que “al jovent li falta creure’s més que la cultura popular és xula i t’ho passes bé”. En aquesta línia, tot i valorar positivament la presència de joves a la colla malva, en Tomàs alerta: “Terrassa té 230.000 habitants i quants n’hi ha que s’apropin a la cultura popular?”. Reconeix que la realitat social ha variat: “Avui dia l’oferta que hi ha d’oci, les possibilitats de marxar, estudiar o treballar fora, la mobilitat… ha canviat molt i de vegades a la gent que estem al davant ens costa entendre que no tothom tingui els compromisos que abans teníem”, però considera que “la gent jove ha de fer una empenta”.
