L’Ali Chari, de 7 anys, fa un any i mig que forma part dels Castellers de Terrassa. Va arribar-hi a través de la parella de la seva mare, i des del primer dia es va sentir atret per l’activitat. “Pensava que seria més avorrit, però no, m’equivocava”, assegura. Durant aquest any i mig ha estat fent d’aixecador, però ja s’ha estrenat també com a enxaneta en castells com el 4 de 7 a Ca n’Aurell i el 3 de 7 a Volpelleres. Recorda amb orgull la seva primera aleta, tot i els nervis inicials: “Va ser sorprenent veure tota la gent des d’allà dalt”. Li agradaria continuar molts anys a la colla i fer castells com la torre de 8 amb folre, un repte que sent especialment motivador.
El Carles Bistué (50 anys) és casteller des del 1987. Va començar a formar part del grup per influència d’un amic i es va enganxar ràpidament, primer pel vessant social i després per la passió castellera. Amb una trajectòria de gairebé 40 anys, ha viscut moltes fites importants: el primer 2 de 8, el primer castell de 9, o l’organització d’esdeveniments com l’Intercasteller de Futbol Sala. Avui continua actiu, ocupant la posició de segons. Valora especialment la motivació de la canalla com l’Ali i somia a fer algun dia el 5 de 8, “un castell que necessita molta gent, molta massa social”. Per al Carles, els castells són tant una passió com una manera de fer comunitat.
Ell, que va ser cap de colla amb 21 anys, considera que avui dia en els grups de cultura popular a Terrassa “hi ha jovent, però el que costa és que s’hi impliquin amb responsabilitat”.
