Ser polifacètic o tenir la qualitat de ser polivalent no deixa de ser un valor afegit a les trajectòries de les persones que han deixat el seu segell. Possiblement, trobaríem molts exemples de figures per a la posteritat que han tocat diverses tecles i, totes, amb una harmonia impecable. Sempre és d’agrair que així sigui i s’han de destacar totes les aportacions que ens han anat arribant.
Paulina Pi de la Serra i Joly (Terrassa, 1906-1991) encaixa perfectament en aquest perfil i si hom es cabussa en les diverses biografies que parlen del seu periple, fan menció, entre altres, a la seva condició d’activista cultural, política, professora, escriptora o col·laboradora de ràdio. Fins i tot, oradora. Déu n’hi do, no?
“Crec que hi ha temps per a tot si t’ho proposes. No has d’estar disposat a encasellar-te en una activitat i prou. Cal alimentar l’esperit d’experimentar tot el que t’ompli, allò que realment t’arribi a dins”, comenta. Fet i fet, de ben jove es va interessar per la política i va esdevenir presidenta de la secció femenina de la delegació de Terrassa de la Lliga Regionalista.
“Eren temps molt complicats i que van acabar com tots sabem. La meva intenció era lluitar per un país millor i es va fer tot el possible”, detalla. Per mitjà d’una beca, va anar a estudiar a l’Escola de la Societat de les Nacions a Ginebra, però l’esclat de la Guerra Civil, previ cop d’estat fallit, la va conduir a un exili que va tenir París com a seu principal.
Persones interessants
A la capital francesa va exercir de traductora i de docent i també va conèixer a persones molt interessants del món de l’art i de la política. Va ser secretària particular de Francesc Cambó i, per la seva activitat confessa en contra dels totalitarismes de l’època va ser interrogada per la Gestapo. “Eren gent sense moral i la por és que tot això torni. Seria un autèntic desastre per a la humanitat”, sentencia.
L’any 1945 va ser el moment de tornar a Terrassa. A la seva ciutat comença a participar de les activitats culturals que es podien fer tot i les prohibicions del règim. Es va vincular als Amics de les Arts o a la tertúlia Colla dels Ximples, entre d’altres. “Sense la cultura no seríem gaire cosa els humans. Expressar tot el que sentim és una necessitat i uns ho plasmen en pintures, altres en escultures i altres en un escrit”, afirma.
Altrament, es va dedicar a impartir cursos i conferències, i va mantenir lligams d’amistat amb escriptors com Carles Riba o Salvador Espriu. “Catalunya ha donat i dona un grapat de literats impressionant. Molts, lamentablement, mai prou apreciats. És una llàstima, certament”, diu.
Va ser un referent per al Grup de Terrassa, on cabien artistes com Antoni Padrós, Marc Molins o Marta Pessarrodona. L’any 1967 es va crear la delegació d’Òmnium Cultural a Terrassa i ella va formar part de la direcció. L’any 1978 es va publicar la seva crònica “L’ambient cultural a Terrassa, 1877-1977”. I l’any 1982, publica la seva única obra de creació literària, “Quatre narracions”. “Potser m’hauria agradat escriure més, però no va ser possible”, assenyala.
Fer col·laboracions
També va fer col·laboracions a les ones a través de Ràdio Terrassa i de la Cadena Catalana. Un recull de les seves intervencions es va editar en el casset “A corre-cuita”, l’any 1983. “Allò que la ràdio té una màgia especial és un tòpic, però un tòpic molt real”, assegura.
Un dels capítols coneguts de la seva vida és que va tenir una filla a Ginebra amb el mallorquí Joan Estelrich, empresari també vinculat a la Lliga Regionalista i diplomàtic, la Maria Helena. “Vam decidir mantenir el secret, eren altres èpoques i la vam deixar amb una família d’acollida de Gràcia”, subratlla.
