Quan la Pilar Hernández recorda el part de la seva filla, el 2021, la veu se li trenca. “Va ser un part molt llarg i molt traumàtic. Van fer-me una episiotomia amb fòrceps, vaig perdre molta sang i, des d’aleshores, visc amb dolor”, explica. Un dolor profund, constant, que durant mesos ningú va saber —o voler— entendre. “Em deien que era depressió postpart, que el dolor era psicològic. Però jo sabia que no m’ho inventava. El dolor era real”, relata.
Després de dos anys de visites, medicacions, incomprensió i “mals tractes” a la sanitat pública i privada de Tarragona —d’on és ella—, la Pilar va trobar finalment resposta a MútuaTerrassa, gràcies a la casualitat i la recomanació d’un contacte seu vinculat a la sanitat valenciana.
Allà, l’equip del doctor Oriol Porta, cap del servei de Ginecologia i Obstetrícia, va identificar l’arrel del problema: un atrapament del nervi pudend, conseqüència del part i la posterior desmesurada sutura. Resultat? Dolor pelvià crònic. “Només veure’m seure ja ho va saber. I vaig sentir-me, per fi, escoltada”, diu emocionada. Però el camí fins aquí ha estat devastador. La Pilar ha viscut amb incontinència i un dolor que li limita la feina, l’activitat física i la vida familiar: “Només puc estar dreta quinze minuts. Sortir a caminar o jugar amb la meva filla, coses tan simples, ara són un repte”.
El cas de la Pilar no és aïllat. El dolor pelvià crònic és, segons el doctor Porta, “un problema de salut molt poc conegut i difícil de diagnosticar”. Es defineix com un dolor persistent, de més de tres mesos, de manera no cíclica, localitzat a la zona pèlvica i amb un impacte directe en la qualitat de vida. “No tenim dades exactes, però pot afectar fins al 30% de les dones, en diferents formes: dolor menstrual, amb les relacions sexuals, amb la micció…”, explica el ginecòleg.
El repte principal és l’estigma. “És un dolor íntim, i moltes dones callen. Hi ha consultes on sovint no hi ha temps per escoltar-les com cal. Cal crear un espai segur, on puguin parlar sense sentir-se jutjades”, diu Porta. Aquesta manca d’espais i de comprensió fa que moltes pacients acabin sent derivades d’un especialista a un altre, sense diagnòstic clar. “El dolor no és imaginari. Té causes físiques, emocionals i socials que cal entendre en conjunt”, subratlla.
A MútuaTerrassa han posat en marxa una unitat específica de dolor pelvià crònic, amb un abordatge multidisciplinari que inclou ginecòlegs, rehabilitadors, uròlegs i psicòlegs. “El treball conjunt és essencial. Només així podem entendre totes les dimensions del dolor i oferir una atenció integral”, assenyala Porta.
La Pilar encara espera una nova operació que li permeti “recuperar una mica de normalitat”. Però el seu testimoni ja és una victòria: donar veu a un patiment sovint silenciat. “El dolor pelvià crònic t’ho canvia tot: el cos, la ment, la vida de parella, la vida en general. Només demano que ens escoltin. Que ens creguin”. Ella mateixa, amb una ponència, va ser una de les protagonistes del curs de dolor crònic pelvià desenvolupat a MútuaTerrassa per millorar el maneig d’aquesta patologia.
