Les obres de rehabilitació de la Masia Freixa, que tenen per objectiu museïtzar aquest emblema del modernisme terrassenc, estan deixant al descobert autèntics tresors fins ara invisibles o desconeguts, fins i tot per als professionals més familiaritzats amb l’edifici. Un dels descobriments més destacats s’ha produït a la sala dels dipòsits, on els equips d’obra han trobat els tensors que sostenen l’estabilitat dels arcs. “Són unes peces que ni nosaltres sabíem que hi eren”, ha explicat la direcció d’obres. La previsió és deixar-les a la vista, protegides amb un vidre, perquè els futurs visitants puguin observar aquest element estructural tan singular. En aquesta sala també es podran veure restaurats els contrapesos de les finestres de guillotina inferiors.
Però no s’acaba aquí. A l’antiga sala de les minyones, a la segona planta, la retirada d’un sostre fals ha revelat les voltes originals de l’estança, molt més espectaculars i amb el caràcter propi del modernisme de Muncunill. A més, s’han reobert dues finestres tapiades, transformant completament la lluminositat i la percepció de l’espai. El que abans era una sala tancada i discreta, s’ha convertit ara en un espai amb pes propi.
Els treballs actuals inclouen reforços estructurals, impermeabilitzacions, la recuperació de revestiments i paviments, la restauració d’una porta corredissa interior i la restauració de fusteries i elements originals. L’objectiu del projecte és obrir espais que, fins ara, no formaven part de la zona oberta al públic perquè la ciutadania pugui redescobrir la Masia i entendre millor el seu valor patrimonial.
Un d’aquests espais que es podran visitar, seguint els plans originals, oferirà la possibilitat d’observar la doble coberta de la Masia Freixa: una estructura singular que revela, a sota, la primera coberta de la nau de l’antiga fàbrica tèxtil i, a sobre, les emblemàtiques voltes que li donen el seu perfil inconfusible.
A més, els visitants podran pujar en grups reduïts fins al capdamunt de la torre de guaita, un punt fins ara inaccessible perquè no tenia barana. Durant la visita queha fet aquest dimecres el Diari hem pogut comprovar les vistes que ofereix sobre la ciutat el punt més alt de la joia modernista.
Una obra de detalls
La direcció tècnica destaca la complexitat de la intervenció: “Qualsevol obra de rehabilitació és complexa. Necessita un gran equip de tècnics, arquitectes, restauradors i especialistes en patrimoni. Tot es fa amb el criteri de màxima conservació i mínima intervenció”.
Pel que fa a l’estructura, els operaris segellen esquerdes a l’escala i sota la coberta, així com impermeabilitzen terrasses i balcons. Les intervencions es duen a terme amb el màxim respecte pels materials i colors originals, que el pas del temps ha anat enfosquint: el to groguenc de les rajoles dels balcons, les ceràmiques, el paviment rosat de l’era i el bordó del perímetre exterior. Aquests són arranjats per la restauradora amb una feina de formigueta, per recuperar-ne l’aspecte original. Els paviments que no estan excessivament degradats es mantenen i només es substitueixen els més fets pols.
La Masia Freixa és un dels edificis més estimats de la ciutat. Va ser transformada el 1910 en residència familiar de Josep Freixa, sota la direcció de l’arquitecte Lluís Muncunill. En una època més moderna va acollir l’Escola Municipal de Música de Terrassa. Avui, les obres de museïtzació permetran redescobrir racons inèdits i tornar a posar en valor la seva singularitat modernista.
Els treballs a les fusteries confirmen que el color original dels porticons era el verd, tot i que en alguna peça s’ha detectat un vermellós, probablement fruit d’un canvi posterior, possiblement durant l’etapa com a escola de música. A les portes i finestres també s’hi està intervenint per evitar filtracions d’aigua, tot mantenint al màxim els elements originals.
Les obres costaran 1,8 milions finançats amb Next Generation, i un termini a contrarellotge fins el 31 de març de 2026, que només s’allargaria si s’aconseguís una pròrroga. L’empresa adjudicatària dels treballs és Vesta Rehabilitación.
La museïtzació reflectirà les diferents etapes
Des del punt de vista museístic, l’enfocament no se centrarà en una època concreta. “La gràcia de la casa és que abans de ser un habitatge, va ser un magatzem industrial. El repte de la museïtzació serà explicar totes les èpoques per les que ha passat”, expliquen els responsables del projecte. La Masia Freixa és un cas singular de transformació continuada: des de l’origen com a magatzem industrial (1899) fins a les ampliacions que la van convertir en habitatge (1908-1910), l’aixecament de la torre (1913-1914) i posteriors reformes interiors com la de 1918. Les diferents formes de les portes són un indicatiu que s’hi va anar vivint canvis. El calendari de les obres s’ha vist alterat pels endarreriments en el tràmit de la subvenció europea que finança el 100% els treballs.
Per això, el projecte preveu una segona fase per 1,1 milions, fora dels Next Generation, rebuts a través del Ministeri d’Indústria i Turisme. La segona etapa inclourà la recuperació i instal·lació del mobiliari original, amb una inversió de 123.059 euros. Tot i això, el mobiliari no es podrà incorporar fins que no falti la seva propietària que els té a casa seva a Barcelona. La seva filla, Mireia Freixa (1948), historiadora de l’art, va viure a la casa fins als 10 anys. La seva experiència permet conèixer als tècnics els usos de les sales durant els darrers anys en què va ser utilitzada com a habitatge.
