La infància és una època que fabrica tota un anecdotari que s’amuntega a l’estança dels records per a sempre. Vivències concretes o fets quotidians poden conformar la llista de la nostàlgia i, quan passa el temps, la gran majoria continuen impertèrrites i inalterables a les ments de les persones que ja han caminat per la transició cap al món dels adults. La nit de Reis, els aniversaris o una pel·lícula fascinant queden clavades en la memòria per a sempre.
Moltes d’aquestes persones que van viure la infantesa a aquesta ciutat, guardaran amb molta estima aquells moments de quan passaven per la rambla d’Ègara i s’aturaven a l’aparador de Casa Vilanova, botiga que va estrenar la seva aventura l’any 1942 i que era concessionària d’Hispano Olivetti, una reputada marca de màquines d’escriure.
Gràcies a un botó, un timbre com els que hi ha per trucar als habitatges, un pallasso (en principi acompanyat d’altres ninots moguts per fils), feia les seves acrobàcies i uns saltirons que captivaven a la canalla. Amb els anys, l’establiment va variar d’ubicació i va anar ben a prop de l’original. Al carrer del Doctor Ullés s’hi va estar uns anys fins que, de nou, va fer la mudança i es va traslladar al seu destí actual.
Els hi va oferir
Quan es va jubilar el Manel Salmerón, la persona que regentava la botiga, va oferir als germans Jose i Miguel Espinosa, propietaris de Tecnoprint, i amb qui manté una gran relació, si volien aquell pallasso que salta i brinca gràcies a “un transformador que el fa moure”. I van dir que sí. Ara, doncs, qui vulgui contemplar encara a aquest personatge que ni les arnes han pogut destruir, haurà d’anar al carrer del Pare Llaurador, número 3. Fa vida i dorm a aquesta botiga dedicada a la informàtica.
