Hi ha un moment, just a l'entrada de l'exposició, on el significat de les paraules xoca amb la història. Per a un adolescent d’avui, ser "top" és sinònim d'èxit, de ser el millor. Per als qui fa anys que acumulen experiència, les sigles TOP, al claustre del Convent de Sant Francesc, glacen la sang: Tribunal de Orden Público. Aquest abisme generacional és, precisament, la clau de volta de la mostra itinerant “Generacions TOP a Terrassa. Resistir, Protestar i Conquerir”, inaugurada aquest divendres per l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona.
El claustre, convertit avui en un solemne espai de memòria, s'hi respirava una barreja d'orgull i d'urgència històrica. Coincidint amb el 50è aniversari de la mort del dictador, Terrassa ha esdevingut el quilòmetre zero d’aquesta exposició que rodarà per tota la demarcació.
Del blanc de la resistència al negre de l’opressió
La comissària de l’exposició, Carlota Vidal, ha guiat les autoritats, entre elles la regidora de Drets Humans i Memòria Democràtica, Montserrat Caupena, el regidor de Promoció Cultural i Audiovisual, Joan Salvador, el director del programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Pedro Barbado i el síndic El Mustafa Ben El Fassi, a través d'una posada en escena que juga amb la psicologia del color.
El recorregut comença amb un “bloc blanc”, símbol de la llum de la resistència. Els plafons relaten com el moviment obrer, les dones i els veïns van construir una alternativa democràtica des de la clandestinitat amb un paper destacat d’aquella Terrassa, coneguda com la Roja, als anys 60 i 70.
Més enllà dels grans referents nacionals, com les assemblees a la SEAT o la Pegaso, també s’hi troba el batec combatiu de Terrassa, des de la indignació ciutadana rere les riuades del 1962 fins a fites polítiques com el primer míting comunista tolerat a l’Estat, celebrat a l’Esfèric el maig de 1976.
A la ciutat, la democràcia es practicava molt abans de ser legal: les parròquies, els locals obrers i, fins i tot, els terrats particulars es van convertir en improvisats espais de democràcia. Però en girar la cantonada, l’atmosfera canvia: entrem al “bloc negre”, dedicat als perpetradors.
Aquest espai mostra qui eren els jutges i fiscals del Tribunal de Orden Público, les condicions a les presons franquistes, les tortures a Via Laietana, les execucions malgrat la pressió internacional i els primers governs posteriors. L’exposició no esquiva noms com els dels tres presidents del TOP, Enrique Amat Casado, José de Hijas Palacios i José Francisco Mateu Cánoves, i descriu sense morbo els mètodes de la Brigada Político-Social. No és només paper i tinta; l’exposició "parla" a través de codis QR on els supervivents narren el seu calvari i la seva dignitat.
La batalla pel relat jove
Més enllà de la història, l’acte ha reflectit la preocupació per l’auge de l’extrema dreta entre els joves. “Els que som aquí ja sabem de què parlem, però volem que hi vingui molta gent”, ha dit la regidora Montserrat Caupena, fent una crida a estudiants i instituts: “És una oportunitat que probablement no es repetirà, perquè la gent que ens ho explica en primera persona encara és aquí”.
En la mateixa línia, el regidor Joan Salvador ha alertat que alguns discursos actuals fan que el dictador sembli fins i tot "simpàtic". “Amb Hitler tothom té clar que són uns degenerats. Aquí, a vegades, no”, ha dit, remarcant la importància “d’involucrar i provocar” el jovent des de l’empatia i la veritat històrica.
Per la seva banda, Pedro Barbado, director del programa de Memòria Democràtica de la Diputació, ha agraït a Terrassa el seu paper de "pal de paller" per desencallar el projecte i fer-lo realitat en temps rècord. “Viure en dictadura és una cosa terrible i hem d'explicar la veritat als qui encara dubten”, ha conclòs.
Entre els assistents hi havia Carles Vallejo, president de l’Associació d’Expressos Polítics del Franquisme, militant històric del PSUC i referent històric que va patir tortures i presó, i que ha reivindicat la importància d’explicar el que va passar: “Encara som testimonis vius d’aquella repressió. Vam ser perseguits per exercir drets que avui semblen normals, però llavors eren delictes, i vam passar per la presó i la tortura”.
Vallejo rebutja el relat revisionista que parla de "dictablanda": “El franquisme va ser dictadura fins al final, va morir matant. Dos mesos abans de la mort del dictador es van signar cinc execucions”. I ha afegit: “És dur parlar-ne, però tenim el deure de fer-ho per aquells que no poden”.
- Plafons de l'exposició al claustre de Sant Francesc
- Nebridi Aróztegui
Una memòria que s'expandeix
La jornada no ha acabat al claustre. La comitiva s'ha traslladat a la Biblioteca del Districte 3 per presentar una guia de lectura i una mostra de llibres sobre la transició a la ciutat, reforçant el vessant pedagògic de la iniciativa.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 20 de gener, vol ser una eina contra l’oblit. Un intent perquè, quan un jove de Terrassa llegeixi la paraula "TOP", també pugui entendre el significat històric que va tenir per a generacions anteriors, i el valor de les llibertats de les quals gaudeix.
