Que aquesta ciutat té un passat tèxtil que l’ha acompanyat molts anys, és innegable. Això ha promogut que, de mostres artístiques que fan referència a temes relacionats amb aquest sector industrial, n’hi hagi algunes. També d’altres estretament lligades amb oficis o professions diverses . Però el tèxtil no deixa de ser un dels trets característics que van vestir aquesta localitat de fàbriques i magatzems. Un element com la llana tenia un pes específic en el dia a dia.
No ha de sobtar, doncs, que a algú se li acudís situar a sobre de l’entrada principal d’un edifici, entre les finestres dels primers pisos, a una escultura amb elements relacionats amb aquesta indústria llanera tan prolífica en els temps d’inici de segle.
Al portal de Sant Roc, i en un edifici que fa de frontera entre els carrers del Vall i Major, està ubicat un edifici que és conegut com a Font Batallés, i que va elaborar l’arquitecte Ignasi Escudé i Gibert. Pere Font Batallés era un industrial del ram i aquesta construcció és de l’any 1942.
És la figura
Però és l’escultura esmentada el que es tractava i cal continuar per saber-ne més. És la figura d’una “dona”, segons apunta Jordi Plana Nieto en el seu blog “Passejant per Terrassa”, o una deessa, com suggeria l’enyorat Joaquim Verdaguer en el seu. El cas és que el personatge, sigui terrenal o espiritual, té a les mans una madeixa de llana, en clara al·lusió del tèxtil.
Sembla que l’obra té un metre d’altura i uns vuitanta centímetres d’amplada. L’autor fou Miguel Ros Orta, nat a Almería, l’any 1901 i mort a Terrassa l’any 1962. El material emprat va ser pedra arenisca. Segons apunta també Plana, l’estil de tot l’edifici residencial és el monumentalisme academicista.
