Aquest dissabte, a la Plaça Vella, és el moment per exposar els arguments per guanyar adeptes i vots al concurs del Capgròs de l'Any. Els capdidats hauran de defensar els motius pels quals haurien de ser premiats amb el Capgròs de l’Any aquesta Festa Major.
Els Nadals, a Terrassa, no s’entenen sense ella. Fa 58 anys que planta la seva paradeta a la Plaça Vella amb les figuretes i construccions que elabora al seu petit taller a les golfes de casa, i ho porta a la sang. “Plaça Vella és un sentiment. A part, també et dona per guanyar alguna pela, però l’important és el sentiment”.
La Montse confia haver format part, d’una manera o altra, del Nadal de tots els terrassencs, perquè “he aportat molta il·lusió. El Nadal és molt familiar, venen a Plaça Vella, a comprar naixements, complements, i molta il·lusió”. Precisament per aquest motiu, tota la comunitat pessebrista, siguin paradistes o compradors fidels, la feliciten pel reconeixement de ser nominada al Capgròs de l’Any.
Ella es manté humil, repetint reiteradament que “penso que hi ha persones que s’ho poden merèixer més que jo”, però també gaudeix del moment, agraïda de l’oportunitat. De fet, tothom al seu barri, el Torrent d’en Pere Parres, ho celebra.
“Què puc contestar jo?”, respon pensant per què seria especial un premi així per ella personalment. Nieto manifesta que “seria un honor molt gran” i repeteix que “seria molt, molt, molt, i molt fort. Em faria molta emoció. El fet que només m’hagin nominat com a capdidata, ja és un reconeixement molt gran. Ja em sento privilegiada”. Ara bé, ja pensant en escenaris idíl·lics, “si surto escollida, potser em desmaio”. Esperem que sigui en sentit metafòric.
Tot plegat, la fa estar en un núvol, del qual no en vol baixar. “Ho estic recopilant tot. Estic guardant tota la informació que surt. Em fa molta il·lusió!”. I, ben segur que es guardarà aquestes pàgines del Diari amb un record especial.
