Terrassa constata el fre als delictes i assoleix el 88% dels objectius antidroga: "L'evolució és positiva"

La Junta de Seguretat tanca l'exercici 2024-2025 i xifra en prop d'un 30% l'execució del Pla Local. Els fets delictius s'han reduït gairebé un 9% a la ciutat

Publicat el 28 d’abril de 2026 a les 16:59
Actualitzat el 28 d’abril de 2026 a les 17:14

Terrassa ha fet balanç aquest dimarts de les dades delinqüencials del 2025 en una Junta Local de Seguretat que consolida la ciutat com un dels municipis líders en la millora d'aquest àmbit a l'entorn metropolità. La reunió, copresidida pel tinent d'alcalde i regidor de Seguretat, Xavier Cardona, i el director general de Coordinació de les Policies Locals, Daniel Limones, ha confirmat una reducció dels fets delictius d'un 9,1%.

L'intendent major de la Policia Municipal, Daniel Guillem, ha exposat que el Pla Local de Seguretat 2025-2028 ja ha assolit un 30% de compliment global. En destaquen especialment les mesures al carrer: l'ofensiva contra el consum i la tinença de drogues assoleix un 88% d'execució, mentre que les accions per protegir el civisme freguen el 90% d'assoliment.

En aquest sentit, Xavier Cardona ha afirmat que els resultats "apunten a una evolució positiva dels indicadors de seguretat i a una tendència de millora sostinguda, en un context que, en canvi, és de creixement demogràfic i d'increment de l'activitat urbana". El regidor ha afegit que aquestes dades "evidencien l'efectivitat del treball coordinat entre els cossos de seguretat i la consolidació d'una línia d'actuació orientada a reforçar la seguretat i la convivència a la ciutat".

Caiguda dràstica dels robatoris a l'interior de vehicles

Pel que fa a les dades purament delinqüencials, el balanç de l'any 2025 confirma una tendència a la baixa amb una reducció del 9,1% dels delictes en comparació amb l'any anterior. Aquesta davallada és especialment notòria en els robatoris amb força, que cauen un 18,6% en termes generals, impulsats per una disminució contundent del 26,2% en els robatoris a l'interior de vehicles. Els delictes contra el patrimoni, que representen gairebé tres quartes parts de les infraccions penals a la ciutat, han baixat un 10,8%, i han passat de 8.226 fets registrats el 2024 a 7.340 el 2025.

També retrocedeixen un 3,8% els robatoris amb violència o intimidació a la via pública.

Paral·lelament a la caiguda dels delictes, l'eficàcia policial s'ha traduït en un increment de les detencions conjuntes entre els dos cossos policials, les quals han pujat de 1.579 l'any 2024 a 1.622 el 2025.

Coordinació policial i alerta per les estafes digitals

La coordinació policial ha estat un altre dels eixos destacats durant la Junta de Seguretat. Xavier Cardona ha posat en relleu els operatius conjunts, com ara el dispositiu Kanpai, dut a terme el passat 24 d'abril a l'estació del Nord, que es va saldar amb 67 persones identificades, 54 de les quals tenien antecedents policials.

A més, la Policia Municipal i els Mossos d'Esquadra mantenen actius diversos equips d'investigació centrats en la salut pública per tal de desarticular punts de venda de productes estupefaents a la ciutat.

Finalment, els comandaments policials han aprofitat la trobada per fer una crida a la prudència ciutadana davant l'augment generalitzat de les estafes econòmiques perpetrades a través d'Internet i les noves tecnologies, i han demanat a la població que extremi les mesures preventives en l'entorn digital.

Operatiu contra la pesta porcina

La Junta Local de Seguretat també ha comptat amb la intervenció, entre d'altres cossos de seguretat, de David Gamiz, sotsinspector-cap de l'Àrea bàsica del Vallès Occidental d'Agents Rurals. Gamiz ha recordat que Terrassa es troba dins les 19 localitats en què està prohibit totalment l'accés al medi natural.

El cap de setmana passat, el departament d'Infraestructures va instal·lar passos canadencs a dues carreteres d'accés a Terrassa, el pont de la C-58 sobre B-40 a Can Trias, dins del terme municipal de Viladecavalls, i la rotonda de la B-122 amb l'enllaç de la B-40, amb l'objectiu d'aconseguir que la infraestructura sigui "el més impermeable possible" al pas dels senglars i evitar la propagació del brot al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.