Un any de l’apagada, amb llums i ombres: “Som totalment dependents de l’electricitat”

El 28 d’abril del 2025, a les 12:31 hores, la vida, tal com la coneixem actualment, es va aturar a la península Ibèrica. Com si d’una pel·lícula o d’un videojoc postapocalíptic es tractés, ens vam quedar sense llum, i vam poder experimentar durant unes hores -més de les que ens hagués agradat a molts- el que era viure sense llum. 

Semàfors apagats, comerços a les fosques, comunicacions caigudes i una sensació generalitzada de desconcert. “Vam haver de tancar abans, perquè no hi havia llum, la gent no portava efectiu...”, recorda Carme Ferrer, de la botiga Punt Moda. D’altres establiments, com Montse Interiors, ni obrir ni tancar, van poder: “La nostra persiana és elèctrica i, a part, és molt grossa. No la podíem pujar ni baixar”, exposa la Carme Castellón.

Un any després d’haver viscut una de les jornades més surrealistes que es recorden, la pregunta és inevitable: què va passar realment i estem més preparats perquè no torni a passar? Per a entendre-ho, cal anar més enllà d’un simple tall de llum. Segons explica Sergi Rubio, professor del Departament de Generació Elèctrica a la UPC i cap d’operacions d’ABB, el que va succeir va ser un col·lapse en cadena del sistema elèctric: “La millor manera d’explicar-ho és imaginar un saló de ball amb mil persones ballant un vals perfectament coordinades. De sobte, uns van més ràpid, altres més lents, alguns es desconnecten... I en segons, el ball es trenca i tothom cau a terra”, relata.

Aquest “trencament del vals” es va produir en menys de 15 segons. Una combinació de factors, explica -oscil·lacions elèctriques, sobretensions, baixa inèrcia del sistema i desconnexions en cascada- va provocar la caiguda de fins a 60 gigawatts de generació i la pèrdua de sincronisme amb la xarxa europea. “No va ser una sola causa, sinó múltiples factors que van interactuar de manera simultània”, resumeix Rubio.

Dependència absoluta

L’apagada també va evidenciar una realitat evident, però que fins a aquell moment no s’havia fet palesa. I és que la societat actual no està preparada per viure sense electricitat. “Som totalment dependents de l’electricitat: comunicacions, serveis, indústria... La societat no està preparada per funcionar sense ella”, adverteix l’expert. Aquell dia, la manca d’informació va contribuir a la desorientació. 

Sense internet ni cobertura estable, alguns van reaccionar amb nerviosisme, comprant per exemple piles o transistors, en una situació que recordava altres episodis com els inicis de la pandèmia. “La societat actua amb la informació que té. El problema és que no n’hi havia prou”, apunta Rubio.

Alguns establiments van esdevenir punts de suport a la ciutadania improvisats, com la Farmàcia Albiñana: “Vam tenir tot el dia  obert com vam poder... Vam rebre alguna persona amb Alzheimer, desorientada perquè no entenia res, i vam ser com un lloc de refugi: van veure que aquí funcionàvem bé, i que no era tan greu com podia semblar”, recorda Marta Montañá.

D’altres, com el Frankfurt Vallès, van servir àpats d’emergència pels qui no tenien com menjar calent a casa: “Vam tenir ple... Com que la cuina funciona amb butà, podíem oferir entrepans amb normalitat, Ara bé, havíem d’apuntar a mà les comandes, i vam haver de treure làmpades de gas per a il·luminar la sala”, rememora Manuel García.

Reaccions de l’Ajuntament

L’impacte de l’apagada no només es va notar als carrers, sinó també a l’estructura interna de l’Ajuntament de Terrassa. La incidència va deixar fora de servei un equip crític del sistema d’emmagatzematge de dades, provocant una situació que, tal com relata el consistori, era de gran vulnerabilitat.

Davant d’aquest escenari, l’Ajuntament va decretar l’emergència i va activar un pla d’actuació urgent per garantir la continuïtat del servei públic. La prioritat era estabilitzar els sistemes i evitar una fallada generalitzada que pogués afectar serveis essencials com la seu electrònica, el registre o àrees sensibles com la Policia Municipal o els serveis socials.

La resposta va passar per habilitar una solució provisional aprofitant una nova infraestructura prevista per a altres usos, que es va reconfigurar per assumir temporalment les funcions crítiques. Paral·lelament, es va posar en marxa un procés accelerat de migració i recuperació de dades per restablir la normalitat operativa i recuperar la redundància perduda.

Red Eléctrica diu que “no va fallar” durant l’apagada

La companyia encarregada de transportar electricitat en alta tensió, Red Eléctrica, defensa que “no va fallar” durant l’apagada de fa un any i que la reposició va ser un “èxit”. Un any després de l’episodi que va deixar a les fosques la península Ibèrica, la companyia ha publicat un documental on remarca que “no hi ha actuació ni incompliment” vinculat al zero elèctric que se li pugui atribuir. Així, els directius de l’empresa expliquen com van viure aquell dia i la seva presidenta, Beatriz Corredor, revela una trobada a la Moncloa amb directius de grans empreses elèctriques on un d’ells va comentar que hi havia una planta propietat de la seva companyia que podria ser “l’origen” de l’apagada. La directiva, però, no concreta noms.

“Que un any després aquestes dades continuïn sense fer-se públiques, que un any després es continuï posant en dubte quina és la realitat dels fets, a mi em costa molt acceptar-ho perquè crec que va en contra de l’interès general”, afirma Corredor.

La presidenta de Red Eléctrica conclou que “si tothom compleix”, assenyalant des de les empreses implicades en la generació, la distribució fins a la comercialització, “el sistema estarà preservat”. 

Pot tornar a passar?

La gran incògnita continua sent si un episodi així podria tornar a produir-se. “Si es donen les mateixes causes, es pot tornar a produir. És com una recepta: si tens els mateixos ingredients, pots cuinar el mateix plat”, afirma el professor de la UPC, Sergi Rubio. Les solucions passen, diu el professor, per reforçar la xarxa amb tecnologia com compensadors síncrons o sistemes d’emmagatzematge en bateries, que actuarien com un “airbag elèctric”. Però tot això requereix inversió i regulació. 

I estem preparats?

Des de l’apagada, es van fer virals tot un seguit de recomanacions de la Unió Europea, entre les quals destacava la creació d’un “kit d’emergències” amb piles, ràdio, aigua o aliments bàsics. Però, un any després, la realitat és més aviat una altra. “La societat no està preparada per viure sense electricitat”, adverteix l’expert Sergi Rubio.

Tampoc els comerços semblen haver fet grans canvis: Montse Interiors i Punt Moda no s’han plantejat incorporar cap dispositiu. La Farmàcia Albiñana, tot i no haver-ho fet tampoc,  “sí que és cert que ho hem mirat una miqueta i no ho descartem. El que passa és que els generadors ens han comentat que també si el vas encenent periòdicament, tampoc no serveix de res”, admet Marta Montañá.

Com ho van viure els comerços terrassencs?

Carme Ferrer , Punt Moda

A Punt Moda, l’apagada va obligar a tancar abans d’hora. “La gent no portava un duro. Mira que no tenim ordinador, però la màquina de cobrar també era funciona amb electrucitat”, recorda la Carme Ferrer. “Fins i tot, vam haver de deixar cèntims a alguns clients!”. Al migdia, van haver d’abaixar la persiana, però de manera més rudimentària: “Vam tirar d’ella manualment, amb uns fils que surten d’ella, des de dins de l’aparador”. 

Marta Montañá,  Farmàcia Albiñana

La Farmàcia Albiñana va obrir sense sistema informàtic tornant al paper: “No sabíem ni els preus dels medicaments perquè ens fiem tant de la tecnologia”, apunta Marta Montañá. Tot i això, van mantenir obert amb vocació: “La gent no portava efectiu, però vam avançar algun medicament urgent”. També es van convertir en refugi per a alguns veïns desorientats. “Va venir alguna persona amb Alzheimer, i veient que funcionàvem bé, es van quedar més tranquils”.

Manuel García,  Frankfurt Vallès

Al Frankfurt Vallès, l’apagada no va aturar del tot l’activitat, però va obligar a reinventar-se. “Estava tot apagat, però ple de gent”, recorda Manuel García. Gràcies al butà, van poder seguir servint menjar. “Vam treure unes làmpades de gas, i les vam posar sobre la barra”. Sense sistema, tot es feia a mà: “Havíem d’apuntar els entrepans un a un”. El pagament, només en efectiu, va complicar-ho tot. Amb tot admet que va ser “un dia especial dins del col·lapse”.

Carme Castellón,  Montse Interiors

A Montse Interiors, l’apagada va deixar la botiga completament aturada. “No es va poder obrir en tot el dia”, explica Carme Castellón, que recorda la jornada com “una cosa molt inusual”. Sense llum ni comunicacions, la situació era d’aïllament total: “Estaves incomunicat, no tenies dades ni mòbil”. Amb la persiana elèctrica bloquejada, ni tan sols podien accedir al local. “Era impossible despatxar. Vam estar esperant tota la tarda a veure si podíem obrir”, admet.