Terrassa és la cinquena ciutat de Catalunya que més es buida durant les vacances

Terrassa és una ciutat de sortida. Així ho certifiquen les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) referents a l’any 2024. Segons l’informe de població estacional, la cocapital vallesana és el cinquè municipi de Catalunya que perd més habitants durant els diversos períodes de l’any. En termes absoluts, Terrassa presenta un saldo negatiu d’11.063 persones equivalents a temps complet anual.

Aquesta xifra només és superada per quatre ciutats de l’àrea metropolitana: l’Hospitalet de Llobregat (-20.076), Badalona (-17.670), Sabadell (-15.377) i Santa Coloma de Gramenet (-14.338). Però, què vol dir exactament que la ciutat “perd” més d’onze mil persones?

La població estacional

Per entendre aquestes dades, cal capbussar-se en la metodologia de l’Idescat. El concepte de “persona equivalent a temps complet anual” no significa que 11.000 persones hagin marxat per no tornar. És una unitat de mesura que calcula el saldo net entre els no residents que entren a la ciutat (per treballar, estudiar o fer turisme) i els residents que en surten per aquests mateixos motius.

L’estadística és minuciosa: cada dia que una persona passa en un municipi compta com a 1/365 part d’un “habitant anual”. Així, es comptabilitzen tant els turistes que pernocten en hotels com els excursionistes o treballadors que hi passen el dia, però s’exclouen els desplaçaments puntuals i breus, com anar a comprar o una visita al metge. En el cas de Terrassa, el resultat negatiu indica clarament que el flux de veïns que marxen per oci o feina és molt superior al de visitants que rep la ciutat.

L’estiu: el gran buidatge

Si analitzem el comportament de la ciutat per trimestres, s’observa que Terrassa perd població de manera constant durant tot l’any. No obstant això, el “buidatge” més evident es produeix durant el tercer trimestre, coincidint amb les vacances d’estiu.

Durant els mesos de gener, febrer i març, el saldo és de -7.040 persones. Aquesta xifra s’enfila fins a les -10.049 en el segon trimestre, un període que inclou la Setmana Santa i on la mobilitat s’intensifica. El pic màxim, però, arriba entre el juliol i el setembre, quan la ciutat registra un saldo de -19.500 persones. Finalment, l’any tanca amb un quart trimestre (que inclou el període nadalenc) amb un saldo de -7.532 persones.

Ens quedem més a casa?

La dada més sorprenent de l’informe de 2024 no és el buidatge en si, sinó l’evolució respecte a anys anteriors. Malgrat seguir en el “Top 5” de ciutats que més es buiden, els terrassencs cada cop marxen menys de casa. Si comparem les dades actuals amb les de l’any 2022, el saldo total de pèrdua de població era de -12.987 persones, una xifra un 16% més alta que l’actual.

Si bé és cert que el 2022 va estar marcat per l’eufòria postpandèmica i una alta predisposició a la despesa en viatges, a Terrassa aquesta “tornada a la calma” ha estat molt més acusada que a la resta de grans ciutats catalanes. 

De fet, mentre que a Terrassa la tendència a marxar cau un 16%, en ciutats veïnes passa exactament el contrari. L’Hospitalet de Llobregat s’ha buidat l’any 2024 un 21,8% més que el 2022. Badalona ha vist créixer el seu saldo negatiu un 10,7%, Sabadell un 13,2% i Santa Coloma de Gramenet un 16,5%. Terrassa és, per tant, l’única de les grans ciutats amb saldo negatiu que ha aconseguit frenar significativament la sortida dels seus veïns durant les vacances.

Aquesta diferència és especialment visible en períodes d’oci “opcional”, com el Nadal o la Setmana Santa. L’any 2022, Terrassa es va buidar un 27% més durant el segon trimestre i un 26% més durant el quart trimestre que aquest 2024. Sembla que, sigui per prudència econòmica o per un canvi en els hàbits de proximitat, el terrassenc es queda més a la seva ciutat que fa dos anys.

Les capitals emissores

Sabadell i Terrassa tornen a caminar de la mà en les estadístiques, tot i que amb matisos. Ambdues formen part del grup de 17 capitals de comarca a Catalunya que mantenen un signe negatiu durant els quatre trimestres de l’any. 

Dins d’aquest grup de ciutats “emissores”, els saldos són molt variats. Mataró presenta un saldo de -4.196, mentre que Sant Feliu de Llobregat (-3.084) i Reus (-3.076) registren pèrdues molt més moderades que les de la cocapital vallesana. 

En el mapa demogràfic de Catalunya, el buidatge estacional de Terrassa és només una de les dues cares de la moneda. Perquè una ciutat perdi població de forma temporal, n’hi ha d’haver una altra que l’aculli. Segons les dades de l’Idescat del 2024, Catalunya es divideix clarament entre municipis “emissors” i municipis “receptors”, amb un grup selecte de 14 capitals de comarca que aconsegueixen un hito difícil: mantenir un saldo positiu tots i cada un dels trimestres de l’any.

Les ciutats rebedores

Ciutats com Tarragona, Girona, Tortosa o Vielha e Mijaran formen part d’aquest grup privilegiat on sempre hi ha més gent de la que està censada. El cas de Tarragona és paradigmàtic. La capital tarragonina assoleix el seu màxim durant el tercer trimestre, quan acull una mitjana diària de 19.376 persones extres, que se sumen als seus 141.018 residents. Fins i tot en el seu moment més baix (el primer trimestre), la ciutat manté un coixí positiu d’11.487 persones. Girona segueix una lògica similar, tot i que amb un calendari diferent: el seu pic màxim d’atracció no és l’estiu, sinó el segon trimestre (16.540 persones), mentre que durant el període estival la xifra cau fins als 10.967 visitants equivalents.

Un cas especial és el de Barcelona. En el còmput anual absolut, la capital catalana és, amb diferència, la ciutat amb més població estacional de Catalunya, amb un increment mitjà de 98.127 persones. Tot i això, Barcelona comparteix un tret amb Terrassa: el mes d’agost la castiga.

La ciutat comtal presenta un saldo positiu durant el primer, segon i quart trimestre (arribant a un pic de 144.878 persones extres a finals d’any), però durant el tercer trimestre el saldo es torna negatiu (-27.133 persones). Aquesta tendència també es replica a ciutats com Lleida, Vic o Granollers, que actuen com a pols econòmics i de serveis durant tot el curs, però que perden pistonada quan arriba el període de vacances estivals.

Els campions del turisme

Si abandonem les capitals i mirem els municipis costaners, les xifres es disparen de forma espectacular en termes relatius. Al Port de la Selva, la població gairebé es triplica (189,7% d’increment) respecte als residents censats. Municipis com Pals (165,9%) o Santa Susanna (164,5%) també registren increments que canvien totalment la fisonomia de la localitat durant gran part de l’any. En nombres absoluts, però, la corona de l’atracció turística se la reparteixen Salou (31.778 persones extres) i Lloret de Mar (18.639).

Quan marxen de vacances els terrassencs?

Julià Figueres: “A mitges, marxo entre el juny i el juliol”

Julià Figueres reparteix les vacances pel final del segon trimestre de l’any, i principis del tercer: “A mitges, entre el juny i el juliol”. Habitualment aposta pel turisme de proximitat, sobretot de muntanya a la Cerdanya, però aquest any farà un viatge internacional. “Normalment no planegem gaire perquè anem a una segona residència, però aquest any ho mirem des del febrer”, explica. Amb humor, afegeix: “Anirem als Estats Units, amb el Trump (riu)”.

Nuria Lozano i Naya Castillo: “A l’estiu. Per Setmana Santa fem escapades puntuals”

Naya Castillo i Núria Lozano expliquen que “normalment triem més l’estiu”, mentre que per Setmana Santa o el maig fan “escapades de dies puntuals”. Aposten pel turisme de proximitat, i per anar variant pel territori: “Anem de càmping, hotel o alguna cosa així, i anem canviant de llocs”. Entre les seves preferències, destaca la Costa Brava per sobre de tot: “A mi m’agrada molt, per exemple, pobles com Malgrat de Mar”, reconeix Naya. 

Lucía Moreno i Mar Vilalta: “Setmana Santa, estiu... Quan acaba el col·legi”

Lucía Moreno i Mar Vilalta coincideixen que les vacances arriben amb el calendari escolar: “Setmana Santa, estiu… Quan acaba el col·legi”, tot i que la Mar puntualitza que ella només marxa a l’estiu. Totes dues aposten per viatges llunyans: “Marxo a fora, el més lluny possible”, riu la Lucía. Aquest any, la Mar farà una ruta per Itàlia, menrte la Lucía anirà a Tanzània i Zanzíber de safari. “També acostumem a anar pelgades a Jávea”, conclouen.

Xavi Lamarca i Míriam Garcia: “La Setmana Santa la passem sempre al poble”

Míriam Garcia i Xavi Lamarca són previsors amb les vacances d’estiu: “Ho planegem abans. Si ho fem amb temps, sempre surt més econòmic”, expliquen, i acostumen a organitzar-les entre finals d’any i principis de gener. “La Setmana Santa la passem al poble. Sempre marxem a Albacete per aquestes dates”. A l’estiu, però, aposten pel turisme internacional: “Aquest any farem París i Eurodisney”, expliquen. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Diari de Terrassa (@diarideterrassa)