L’equip de govern municipal, integrat per Tot per Terrassa (TxT) i Junts, ha decidit presentar el barri de Can Parellada, situat al districte 7, com a candidat al Pla de Barris 2025-2029 promogut per la Generalitat de Catalunya. Aquest programa té com a objectiu impulsar la regeneració urbana i social en barris amb vulnerabilitats acumulades i és una eina clau per desplegar la Llei 11/2022, orientada a reduir desigualtats territorials i socials arreu del país.
Segons fonts municipals, Can Parellada té unes característiques idònies per rebre els ajuts del Pla de Barris, ja que compleix amb els criteris del decret pel que fa els indicadors demogràfics, socioeconòmics, urbanístics, ambientals i d’habitatge, incloent-hi una renda mitjana per persona inferior a la mitjana catalana.
L’alcalde, Jordi Ballart, ha afirmat que "el Pla de Barris per a Can Parellada representarà un salt qualitatiu en urbanisme, qualitat de vida i cultura, i ens permetrà concentrar esforços perquè siguin més efectius. És una oportunitat per regenerar i dinamitzar el barri de manera integral".
L’Ajuntament ha mantingut reunions amb diferents agents socials, econòmics i culturals del barri per detectar les necessitats més rellevants i definir línies d’actuació. Actualment, s’han constituït grups de treball liderats pels serveis municipals per preparar els indicadors que es presentaran a la convocatòria, prevista per finals de juny. La proposta definitiva s’anunciarà al setembre, i la resolució de la Generalitat es coneixerà abans que acabi l’any. El termini d'execució del projecte, que serà de 5 anys, s'iniciarà l'1 de gener de 2026.
Tres àmbits de transformació
La Llei de Barris estableix tres eixos d’intervenció principals per dissenyar accions que millorin les condicions de vida als barris i garanteixin l’accés equitatiu als serveis bàsics i a un habitatge digne. En aquest marc, l’Ajuntament de Terrassa ha detallat les línies estratègiques que guiaran la proposta per al barri de Can Parellada, candidat al Pla de Barris 2025-2029.
Per una banda, es preveuen actuacions de transformació física, com la millora de l’espai públic, equipaments i habitatges, combinades amb mesures de transició energètica i hídrica. L’objectiu és fer front als efectes del canvi climàtic, preservar la biodiversitat urbana i impulsar models econòmics més sostenibles.
Per l’altra, es plantegen accions sociocomunitàries per reduir desigualtats socials, avançar en igualtat de gènere i millorar àmbits com la salut, l’educació, l’economia i la participació ciutadana.
L’alcalde Jordi Ballart ha recordat que "barris com Ca n’Anglada o la Maurina ja es van beneficiar en anteriors edicions del Pla de Barris. Els àmbits d’actuació que proposem per a Can Parellada són molt similars, però s’afegeixen noves actuacions en matèria de transició ecològica i sostenibilitat. També incorporem una mirada sociocomunitària en un sentit més ampli. Tot plegat amb l’objectiu de propiciar la connectivitat del barri amb la resta de la ciutat, reduint distàncies en tots els àmbits, tant físiques, com socials, econòmiques, i d’altres".
Abans de presentar formalment el projecte a la convocatòria, l’Ajuntament el posarà en coneixement del veïnat i del teixit social del barri. A més, el consistori ha avançat que altres barris també han estat avaluats i podrien optar a futures convocatòries del Pla de Barris impulsades per la Generalitat.
Dotació pressupostària
El Pla de Barris comptarà amb una inversió de 1.600 milions en cinc convocatòries, 1.000 milions els aportarà la Generalitat i uns 600 milions, els ajuntaments. Es preveu finançar entre 100 i 120 actuacions, amb una aportació de la Generalitat del 50% del cost de cada projecte, en el cas dels municipis més grans. Els de més 20.000 habitants hauran de presentar projectes valorats entre 6 i 25 milions.
L’oposició denuncia que no s’hagi consensuat
Els grups de l’oposició es mostraven, aquest dijous, sorpresos per l’anunci de l’Ajuntament sobre la intenció de presentar la candidatura de Can Parellada al Pla de Barris. La portaveu del PSC, Eva Candela, ho ha qualificat de “deslleialtat”, tenint en compte que aquest divendres al matí se celebra un ple en què el seu partit portava una proposta per iniciar una diagnosi de les diferents opcions i consensuar-les. “L’equip de govern no ens ha comunicat en cap moment que ja estigués treballant en quin barri es podria enfocar la convocatòria, s’ha fet al marge dels grups”, ha lamentat. “És una manera de que la resta no opinem, és evident que nosaltres no estem en contra, però aquí veiem que hi ha un govern municipal que no allarga la mà”, ha assenyalat.
La portaveu d’ERC, Ona Martínez, també s'ha mostrat sorpresa. “Esperaríem que quan es parla de grans projectes de ciutat i de projectes que han de ser transformadors, i el Pla de Barris, si està ben pensat, ho ha de ser i molt, comptin amb nosaltres”, ha dit. “Reclamarem que ens l’expliquin bé i, és clar, el fiscalitzarem”, ha afegit. En el mateix sentit, Marta Giménez del PP ha considerat que “les propostes de ciutat s'han de parlar amb la ciutat, amb els grups municipals”.
18 milions a Ca n’Anglada en el primer Pla de Barris
Ca n’Anglada va ser beneficiari de la primera convocatòria del Pla de Barris, amb una inversió de 18 milions d’euros. Els greus incidents xenòfobs que van sacsejar el barri el 1999 van situar-lo a l’agenda de prioritats de totes les administracions catalanes. El pla es va articular en dues línies d’actuació: la millora de l’espai públic i la transformació socioeconòmica. D’una banda, es va potenciar la connexió del barri amb la resta de la ciutat amb la reurbanització de l’avinguda de Barcelona i altres carrers, la construcció i reforma de ponts sobre la riera. De l’altra, es van desplegar accions per millorar l’atenció a les persones nouvingudes i es van impulsar polítiques d’integració, mediació, joventut i igualtat.
La pressió de la Maurina per obtenir una pròrroga
Setze milions era el valor de les actuacions previstes al Pla de Barris de la Maurina que la Generalitat va aturar el gener del 2011 a causa de les retallades. Aquesta decisió va agafar per sorpresa el barri, que gràcies a la pressió dels veïns i l’Ajuntament, va acabar aconseguint una pròrroga. La remodelació de la plaça de la Maurina i el centre cívic van enllestir-se a finals del 2018. Altres actuacions urbanístiques de menor quantia van ser l’adequació de passatges i la millora de la permeabilitat dels equipaments. Gràcies al Pla de Barris també es van millorar els accessos i la mobilitat. A més, es van implementar programes socials per fomentar la cohesió social, la participació ciutadana i l’accés a serveis bàsics, amb especial atenció a col·lectius vulnerables.
