La Policia Municipal de Terrassa va imposar durant el 2024 més de 9,1 milions d’euros en multes de trànsit, i la ciutat va recaptar 729.924 euros pel servei de retirada i dipòsit de vehicles, gestionat per Egarvia. Aquesta xifra dobla la de Sabadell, que es va quedar amb 4,4 milions d’euros en sancions i 583.796 euros pel servei de grua, un 25% menys que Terrassa. En total, entre les multes de trànsit i el servei de grues, la recaptació de l’any passat a Terrassa va ser de 9.830.780 euros, mentre que a Sabadell va ser de 5.055.264 euros.
En el conjunt de l’àrea metropolitana, les diferències en la recaptació són significatives i no responen a un patró únic. Per exemple, Badalona va ingressar 2,3 milions d’euros en multes, però destaca pels 1,4 milions recaptats a través del servei de grua. En canvi, l’Hospitalet de Llobregat va sumar 14,2 milions en sancions de trànsit i té una recaptació del servei de grua de només 499.841 euros. Barcelona continua liderant amb molta diferència: el 2024 va recaptar 66,5 milions d’euros en sancions de trànsit i 14,3 milions més per la retirada de vehicles, gestionada per Barcelona de Serveis Municipals (BSM). La capital catalana, per volum de població i mobilitat, se situa clarament en una altra dimensió.
2.000 euros de grua al dia
Els ingressos de la grua a Terrassa arriben a 729.000 euros. Si fem el càlcul, això vol dir que són gairebé 2.000 euros al dia de mitjana (1.999 euros/dia). La multa de la grua, oficialment, la taxa per la retirada de vehicles, és de 184,92 euros a la ciutat per als turismes i de 60,31 euros per als ciclomotors.
Actualment, el dipòsit d’Egarvia es troba al carrer de Sant Sebastià, dins el nucli urbà de Terrassa, però els propers mesos l’Ajuntament el traslladarà al polígon de Can Parellada, concretament al carrer de Júpiter, fet que obligarà a la majoria dels afectats a desplaçar-se amb transport públic per recollir el seu vehicle.
Set radars fixos
Terrassa compta amb almenys set radars fixos ubicats en diferents punts de la ciutat, tant en vies urbanes com interurbanes. Aquests dispositius estan estratègicament situats per controlar la velocitat i contribuir a la reducció d’accidents. Es troben en diversos trams de l’avinguda del Vallès, al carrer de Colom, a la Rambleta del Pare Alegre davant de la Petrocat, a la carretera de Matadepera a l’altura de Can Tusell i a la carretera de Rellinars en sentit sortida de la ciutat. A diferència del sistema antic, que depenia de memòries USB i revisió manual, aquests radars de velocitat envien les dades automàticament al sistema de gestió de denúncies. El mal estat dels dos antics radars fixos va fer que el 2023 les multes per excés de velocitat caiguessin gairebé un 68 % respecte a l’any anterior, fet que va motivar la instal·lació dels nous. Tot i això, saber si estan operatius no sempre és fàcil, ja que, a vegades, alguns poden ser objecte d’actes vandàlics.
La Policia Municipal i els Mossos col·laboren habitualment en campanyes de control coordinades pel Servei Català de Trànsit. L’última ha estat una actuació centrada a reduir la sinistralitat viària i conscienciar la ciutadania sobre els riscos del consum d’alcohol i drogues. La campanya ha inclòs diversos controls, i s’ha dut a terme coincidint amb la revetlla de Sant Joan i l’inici de l’estiu.
Queixes per un dels radars fixos
El Síndic Municipal de Greuges, Mustapha Ben el Fassi, va demanar al maig a l’Ajuntament de Terrassa que instal·li la senyalització corresponent al radar fix situat a l’altura del número 454 de l’avinguda del Vallès. Arran de diverses queixes ciutadanes que posaven en dubte la legalitat del dispositiu, el síndic va iniciar una actuació d’ofici i, un cop revisada la normativa aplicable, va determinar que calia senyalitzar-lo, ja que es tracta d’un radar fix amb videocàmera, supòsit en què la legislació exigeix advertir-ne la presència. Tot i això, tant la normativa catalana com l’espanyola de circulació no especifiquen a quina distància del radar s’ha de situar el senyal ni si aquest ha d’indicar la velocitat màxima autoritzada.
