Un nou mercat de proximitat a Ègara

L’històric i reivindicat mercat dels dissabtes a Terrassa serà una realitat a finals del 2026. El barri d’Ègara serà la seu d’un projecte que preveu una quarentena de parades per revitalitzar el comerç local i cobrir la manca de botigues de la zona

Publicat el 05 de maig de 2026 a les 19:13
Actualitzat el 05 de maig de 2026 a les 19:16

El barri d’Ègara estrenarà un mercat de proximitat els dissabtes amb l’objectiu de recuperar l’oferta comercial de barri. La iniciativa, impulsada per l’Ajuntament i l’Associació de paradistes del Mercadal Martí l’Humà, es planteja per a esdevenir una realitat per al darrer trimestre de 2026. Ara bé, la consigna és clara: “No serà un segon Mercadal”, remarca Jaime Santiago, president de l’Associació de paradistes. 

El nou mercat de proximitat d’Ègara es planteja com una iniciativa de petit format, allunyada del model de gran mercadal de dimecres. La proposta inicial preveu una quarantena de parades que s’instal·larien setmanalment els dissabtes en un punt encara per acabar de concretar, tot i que la zona de l’avinguda del Bisbe Castelltort és la que actualment guanya més pes per les seves característiques d’espai ampli i bona accessibilitat, amb 207 metres d’espai per a les parades.

“Serà un mercat de proximitat per donar servei al barri”, subratlla Santiago. Segons explica, es tracta d’un format més reduït, pensat per “pal·liar la manca de comerç que tenen alguns barris i apropar productes bàsics als veïns de la zona”.

La iniciativa neix, precisament, en un context de desaparició progressiva del petit comerç. Carrers que anys enrere tenien activitat comercial han anat abaixant persianes, deixant zones amb una oferta molt limitada. “Hi ha barris que s’han quedat sense botigues, i aquest mercat pot ajudar a cobrir aquesta necessitat”, apunta Santiago, que defensa el paper dels mercats ambulants com a alternativa que resisteix davant les grans plataformes comercials.

Un sector estratègic

El projecte es treballa des de l’Ajuntament a través del Servei Municipal de Comerç, juntament amb l’Associació de paradistes i les associacions veïnals, que han rebut positivament la proposta. El regidor de Comerç i Mercats, Xavier Cardona, destaca que “el barri d’Ègara té molt potencial: hi ha el nou sector de l’AEG en desenvolupament, que permetrà una gran circulació de gent; és molt proper a altres barris densificats com Sant Pere Nord, Sant Llorenç i Ca n’Anglada; i té una molt bona connectivitat amb transport públic”. 

Assenyala també la gran tasca “dinamitzadora” d’iniciatives com mercats o fires sobre el territori, i avança que “a partir del mercat actual, que ja està consolidat, el repte és generar nous formats més petits que puguin donar resposta a necessitats concretes dels barris”.

Pel que fa al funcionament del propi mercat, les parades s’adjudicaran mitjançant concurs públic. Les bases, encara en elaboració, preveuen criteris orientats a garantir una oferta variada i de qualitat, amb especial pes per als productes de proximitat i sostenibles. “La idea és aconseguir un bon equilibri comercial i que el veí hi trobi de tot, amb qualitat”, expliquen des dels Serveis Municipals de Comerç.

El dissabte s’ha escollit expressament com a dia de celebració per arribar a un públic diferent del Mercadal de Martí l’Humà dels dimecres. “Hi ha molta gent que treballa entre setmana i no pot venir els dimecres. En canvi, quan hi ha un cap de setmana, es pot notar moltíssim perquè els mercats s’acostumen a omplir”, argumenta Santiago.

Més enllà del servei comercial, el projecte també vol tenir un impacte en la vida social del barri. “El dia de mercat acaba sent un punt de trobada i dona vida a l’entorn”, remarca Cardona, i Santiago hi afegeix que “als bars dels entorns dels mercats, s’acostuma a dir que els toca la loteria, pel volum de circulació que s’hi genera als voltants”.

Si el mercat de proximitat d’Ègara funciona, hi ha voluntat de consolidar aquest model i estudiar la seva implantació en altres barris de la ciutat amb mancances de comerç similars. “Comencem per Ègara, però la idea és que pugui créixer i arribar als barris de la ciutat on faci falta”, conclou Santiago.

Neix l’Associació de Venedors de Martí l’Humà

Els venedors del Mercat Martí l’Humà han fet un pas endavant amb la creació de la seva pròpia associació, una eina que consideren clau per millorar la interlocució amb l’Ajuntament i abordar els reptes del sector de manera conjunta. La nova entitat, presidida per Jaime Santiago, agrupa ja més del 60% dels venedors del mercat, una xifra que esperen ampliar amb el temps.

“La creació de l’associació era fonamental per tenir una connexió directa, un diàleg continu i fiable amb el consistori”, explica Santiago. Fins ara, els paradistes no disposaven d’un òrgan formal que representés els seus interessos de manera col·lectiva. A banda de vetllar per la seguretat i els rets dels venedors, entre les prioritats de l’associació hi ha la històrica reivindicació dels paradistes a millorar la infraestructura del Mercadal. Es busca la igualtat de condicions per a totes les parades i la voluntat de continuar fent créixer un mercat històric.

Des de l’Ajuntament hi ha la voluntat d’emprendre aquestes obres de millora, d’una manera similar a com es va compactar el sòl al primer tram de l’avinguda Béjar. Tot això s’estudiarà quan finalitzin els treballs de Taigua a la mateixa via.

Les obres de Taigua a Béjar encaren la recta final

Les obres de renovació de la xarxa d’aigua a l’entorn del Mercadal de Martí l’Humà encaren la recta final i està previst que finalitzin a finals de maig. Els treballs, executats per Taigua a l’avinguda de Béjar, han obligat durant setmanes a reorganitzar una part de les parades, però el compromís és que, un cop acabin, es pugui restablir la normalitat i fer els ajustos necessaris a l’espai de mercat. “Les obres ja estan pràcticament acabant i, quan finalitzin, es farà un petit arranjament a la zona afectada”, explica el president de l’Associació de Venedors, Jaime Santiago. Tot i admetre que la situació no ha estat l’òptima, els comerciants valoren que s’hagi intentat minimitzar l’impacte sobre l’activitat. Ara, confien que la finalització dels treballs permeti treballar en l’adequació del sòl de la via, per a que tots els venedors tinguin igualtat de condicions.