Aquest dissabte al Vapor Ventalló, a més de sentir-se els usuals "bon dia" de cada matí, també s'han fet notar els "kaixo", "egun on" i "agur". No és que cap quadrilla d'amics bascos s'hagués desorientat i hagués acabat a Terrassa, sinó que allà s'ha donat el tret de sortida a la Korrika, una cursa popular amb origen a Euskal Herria que ha aplegat unes desenes de persones al centre de la ciutat.
La història de la Korrika original s'inicia en finalitzar el franquisme. Després que el règim prolongués durant anys la prohibició i invisibilització de l'euskera, tant en privat com en l'espai públic, sectors de la societat basca van mirar de promoure el seu ús a través d'una activitat que engresqués la població. Així, amb l'arribada de la democràcia, es va organitzar aquesta cursa, que dura 10 dies sense parar i que recorre tota Euskal Herria. Els corredors van passant per moltes poblacions basques i porten un testimoni que es van passant entre ells amb una nota reivindicativa al seu interior, la qual es llegeix en finalitzar. "És una manera de reivindicar una llengua, i una llengua està en moviment tot el temps", ha destacat la June Ortiz de Landaluce, una de les organitzadores de l'esdeveniment a Terrassa, i ha afegit que d'aquesta manera es va arribar a poblacions en les quals l'euskera no va poder arribar per si mateix i així crear interès per construir espais en aquest idioma. "Potser fa 40 anys la gent encara no havia sentit parlar l'euskera o no havia tingut l'oportunitat de compartir-ho amb ningú perquè no coneixia espais on poder utilitzar la llengua", ha matisat.
- Unes desenes de persones s`han agrupat al Vapor Ventalló de Terrassa per celebrar la segona edició de la Korrika
- Lluís Clotet
En el cas de la Korrika terrassenca, no només s'ha enarborat l'ús de l'euskera, sinó que s'ha reivindicat el paper del català i del seu ús quotidià. Això no significa que aquesta celebració esportiva i lingüística es tanqui a aquests dos idiomes: "Reivindiquem totes les llengües minoritzades de l'Estat espanyol i de fora. Cadascú pot venir amb la seva reivindicació i és obert a tothom", ha aclarit Ortiz de Landaluce. De fet, entre els corredors no només hi havia bascos i catalans, també hi havia un grup de valencians. "Nosaltres al País Valencià notem que la nostra llengua és minoritària i minoritzada i que a més a més les nostres institucions no la protegeixen", ha comentat l'Àlex Silvestre, un dels corredors, i ha destacat que han vingut a la cursa per "fer-nos aquesta lluita també nostra".
L'amenaça de pluja que hi ha hagut el matí de dissabte no ha estat prou per dissuadir el grup de corredors que han vingut a fer esport i a passar-s'ho bé a la festa posterior de la cursa. "Nosaltres som euskalduns, estem acostumats a la pluja", ha rigut l'organitzadora, i ha recordat que "quan plou a Euskal Herria no es cancel·la absolutament res".
- Unes desenes de persones s`han agrupat al Vapor Ventalló de Terrassa per celebrar la segona edició de la Korrika
- Lluís Clotet
El recorregut de la Korrika ha estat dividit en cinc parts, cadascuna dedicada a una lluita social actual: la primera ha estat la de les llengües minoritzades, després hi havia la de l'habitatge, en tercer lloc el feminisme, a continuació la cultura popular i el darrer ha estat dedicat als infants. En començar cada tram s'ha donat el testimoni a les agrupacions de persones que han anat a córrer en representació d'associacions o col·lectius relacionats amb aquestes temàtiques. A més, han passat davant de Cal Reig, on avui se celebrava una jornada de portes obertes per a la canalla, i els Minyons de Terrassa han efectuat un pilar en honor a la cursa i han ensenyat una ikurriña.
En arribar, l'organització ha llegit un manifest, primer en euskera i després en català, a favor de la defensa d'aquestes llengües minoritzades. "No importa l'origen, el color de pell o el coneixement de la nostra llengua, és més important que entre tots i totes aconseguim una comunitat àmplia que ens protegeixi de totes les opressions de la societat", han declarat, i han afegit que volen "viure d'una manera còmoda i lliure", en una comunitat on l'euskera sigui l'eix que ho travessi tot. A continuació, ha començat la festa amb música, dinar i beguda per als assistents.
