Places de roses

Avui, diada de Sant Jordi, que és el dia de llibres i roses, tracem un petit itinerari per espais públics de la ciutat que reten homenatge a dones que porten el nom de Rosa i que foren figures destacades en el seu àmbit. Són la Rosa Mora, activista cultural i veïnal, la Rosa Puig, pianista i pedagoga, i la Rosa Turu, primera metgessa de Terrassa.

Rosa Mora López, promotora cultural

Fa poc més d’una dècada, un 25 d’octubre de 2015, que l’associació de veïns de Sant Pere, i els grups de cultura popular dedicaven un homenatge a Rosa Mora López (Sant Cugat, 1936-Terrassa, 1990), amb motiu dels vint-i-cinc anys del seu traspàs. L’acte va tenir lloc a la plaça del barri, situada entre els carrers del Pla de l’Ametllera i de l’Autonomia, que porta el seu nom, inscrit en dues plaques. Una és de ceràmica i l’altre inclou un relleu del seu rostre. En les dues, el nom de Rosa Mora s’acompanya de les paraules “Vetlladora cultural”.

D’ofici fotogravadora, la Rosa va ser un referent en la seva època de l’associació de veïns del seu barri i de la cultura popular. Pel que fa a aquest segon àmbit, va destacar per ser una de les persones que es va implicar, a finals dels anys setanta (1970), en la recuperació i consolidació de les festes majors i del Carnestoltes, on va ser la primera dona a disfressar-se del personatge oficial carnavalesc. 

Marc Galí, activista festiu, que la va conèixer i va compartir moltes hores de feina altruista, la recorda avui així: “La Rosa tenia un caràcter obert i alegre; era laboriosa. Uns trets que la van portar a liderar tot el col·lectiu que, aleshores, treballava per restablir les festes tradicionals i reconquistar el carrer com espai festiu”.  La cultura popular té molt present a la Rosa Mora en tant que li va dedicar el Capgròs de l’Any de la ciutat, el 1991, el primer a títol pòstum, i el segon a una dona, després del que s’havia brindat el 1983 a Lourdes Serra, durant molts anys responsable del bar dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals.

Rosa Puig Llonch, pianista i mestra de música

“Tenia una sensibilitat especial. Esmunyia el cantaire fins a l’esgotament. Era exquisida, metòdica, exigent. Però després, amb la seva sensibilitat i forma d’interpretar, era capaç de fer gaudir de la música a uns nivells propers a l’excel·lència”. Són paraules de la música i pedagoga Rosa Maria Ribera, que va escriure a propòsit de l’article que vam dedicar en aquest diari a la rellevant figura de Rosa Puig Llonch (Terrassa, 1901-1999).

De molt jove, a 15 anys, ja va causar una gran impressió en el seu debut com a intèrpret de piano en un concert al Gremi d’Artistes. Tenia passió per la música i en va fer la professió. Va estudiar piano i violoncel, va exercir com a intèrpret i fou la primera directora de la Massa Coral de Terrassa. I va compaginar aquestes facetes amb la pedagogia.

Va ser professora de piano i solfeig a l’Escola de Música-Conservatori de Terrassa i va oferir classes particulars. A banda, va cercar el temps necessari per crear obra musical (compta amb 76 títols com a compositora) i escriure crítiques en diaris i revistes.

Terrassa li va retre diversos reconeixements a qui fou una icona musical del segle XX i una enamorada de les notes de Bach, Beethoven, Mozart, Chopin, Falla, Granados, entre d’altres. Té una placa en el carrer on va néixer i créixer, al carrer Societat, i dona nom a la placeta, al costat de l’oficina del centre de Correos. També atresora la Medalla de la Ciutat (1969), el títol de Terrassenca de l’Any (1970) i el de Filla predilecta de la Ciutat (1981).

Rosa Turu Marsal, primera metgessa de Terrassa

Provenia d’una família menestral de Terrassa que es dedicava al lloguer de tartanes, però ella, la Rosa Turu Marsal (Terrassa, 1895-Barcelona, 1984), va despuntar de seguida com una alumna brillant i es va decantar per la carrera de medicina. Es va matricular a la Universitat de Barcelona, a la facultat de Medicina, i es llicencià el 1922, essent la primera metgessa de Terrassa en aquesta disciplina.

Rosa Turu, que té una plaça dedicada al barri de Can Roca, entre els carrers de Fàtima i Isidre Nonell, va realitzar una llarga i densa carrera professional en l’especialitat de ginecologia i obstetrícia. Va ser directora i metgessa de la Clínica Santa Madrona de Barcelona, relacionada amb l’Escola d’Infermeria i l’Institut de la Dona, i integrada dins l’obra social de l’antiga Caixa de Pensions. En el seu moment, Santa Madrona tenia com a principal funció donar cobertura i assistència sanitària, en el part a les dones de classes populars. En paral·lel, la Rosa va obrir consulta privada per malalties específiques de la dona al carrer Aragó de Barcelona.

La seva filla Clara ha rememorat a la seva mare com “una dona decidida, incansable, carismàtica, ambiciosa, inqüestionable, sempre accessible als seus malalts, amics i família”. Malgrat que va treballar i residir a Barcelona, la Rosa Turu va mantenir contacte amb Terrassa per qüestions familiars (es va casar el 1924 amb el dibuixant terrassenc Pere Prat i Ubach) i d’amistat.

Altres espais dedicats

En el nomenclàtor oficial dels carrers de Terrassa hem trobat altres espais de via pública dedicats a dones amb el nom de Rosa que no són terrassenques, però que han estat figures destacades en el seu àmbit. Tenim, per exemple, Rosa Sabater, pianista i pedagoga barcelonina, a les Arenes-la Grípia; Rosa Parks, activista americana que lluità per l’equiparació dels drets entre blancs i negres, a Ca n’Anglada, i el de Rosa Sensat, mestra i pedagoga del Masnou, referent de l'escola pública catalana en el primer terç del segle XX, a les Fonts.

I hem trobat alguna derivada més en altres indrets que prenen el nom de roser, de la planta, i no de la flor. El Museu de Terrassa, per exemple, té en dipòsit el plafó de rajoles dedicat a la Verge del Roser, que fou triada com a patrona del carrer Cremat de Terrassa. Aquest element estava situat a la cantonada del carrer Cremat amb el de Vilanova i fou retirat per les Brigades Municipals l'any 1936.

Afegir també que les Fonts té un carrer principal batejat amb el nom Mare de Déu del Roser, que acull l’església del Roser, un edifici construït de l'any 1951 i que es obra de l'arquitecte terrassenc Jan Baca Reixach.

Un nom que ja no es posa

El nom de Rosa, que se celebra el 23 d’agost, i té el seu origen en Santa Rosa de Lima, ja fa temps que no es posa, malgrat que és curt, femení i al·ludeix a la flor rosa, sinònim de bellesa i delicadesa. El cens de l’Idescat de 2024 sobre noms de la població femenina al Vallès Occidental (471.455 dones) diu que només hi ha un 5,6 % (2.739) que es diuen Rosa. Si fem una correspondència amb Terrassa, en una població femenina de 118.334 dones, a l’1 de gener de 2025, hi hauria 687 dones duen aquest nom.

De fet, el de Rosa és un nom de nena que ha passat a la història de l’onomàstica amb força discreció i sempre per sota d’altres que van tenir força pes fins a la dècada dels anys 50, com Maria, Maria del Carme i Montserrat. És per això que aquests noms, ara mateix, es vinculen a les àvies. A partir dels anys setanta, els més escollits van ser Mònica, Marta, Cristina i Sílvia. En el canvi de segle, l’any 2000, s’incorporen Paula, Carla, Laia i Júlia, i de mica en mica guanyant posició els de Sofia, Martina, Ona, Mia i Emma.

Els estudiosos de l’onomàstica expliquen que en el passat s’optava per posar noms de la saga familiar, sobretot es repetien els dels avis i àvies o padrins i padrines en un clar homenatge de record i de perpetuar el nom. Cal dir que l’elecció també era senzilla, perquè aviat estava presa. Aquesta tradició es va anar perdent fins que els pares ja prenen la decisió de triar com es dirà el seu nadó, amb total llibertat i sense mantenir lligams amb els seus antecessors.

També hi ha altres factors que influeixen a l’hora d’escollir el nom, com el fet que pugui estar de moda en un moment donat o perquè és un referent mediàtic en una sèrie o una pel·lícula.