La ciutadania de Terrassa continua valorant positivament la qualitat de vida a la ciutat. El Baròmetre Municipal 2025, presentat aquest novembre, situa el grau de satisfacció general en un 7,36 sobre 10, lleugerament superior al resultat de l’any passat (7,29) i confirmant una tendència ascendent iniciada després de la pandèmia. Els veïns més grans de 65 anys són els que declaren una satisfacció més elevada (7.88), mentre que els adults d’entre 55 i 64 anys mostren una visió més crítica (6,86). Per districtes, tots coincideixen a valorar a l'alça respecte de les respostes del 2024, execpte el Districte 1 que cau en 0,14 punts i el Districte 7 que cau ínfimament en 0,01.
Qualitat de vida: el principal actiu de la ciutat
Un any més, la qualitat de vida és l’element més valorat de viure a Terrassa. El 20,2% dels enquestats la mencionen espontàniament com l’aspecte més positiu de la ciutat, un percentatge que creix any rere any. Al darrere hi trobem la tranquil·litat (11,8%) i els serveis públics, benestar social i transport (11,3%), seguits per la bona ubicació i per les arrels familiars. Aquestes dades reforcen la imatge de Terrassa com una ciutat còmoda, amb una oferta cultural i educativa sòlida i una percepció creixent de benestar.
Els serveis valorats amb una nota més alta són el patrimoni històric, amb un 7,65; l'oferta cultural, esportiva i d’oci, amb un 7,24; i l'oferta educativa i universitària, amb un 7,23. El baròmetre confirma que el motor cultural i formatiu de la ciutat continua essent un element clau en la identitat i reputació de Terrassa.
Els serveis pitjor valorats
A l’altre extrem de la taula hi trobem l'accés a l’habitatge i preu dels lloguers, amb un 3,74, que és un dels pocs aspectes que va a la baixa (-0,05) respecte de l'any anterior, seguint la tendència generalitzada a tot l'estat. La dificultat per accedir a un habitatge assequible segueix doncs, mantenint-se com el gran suspens del municipi. La facilitat de circulació i l'aparcament, amb un 5,36, i el civisme, amb un 5,38, son els altres dos serveis que no agraden gaire als enquestats.
Una ciutat que millora, però amb matisos
Malgrat que el 42% opina que Terrassa ha empitjorat el darrer any, aquesta percepció negativa es redueix notablement (6 punts menys que el 2024). A més, mirant cap al futur, la ciutadania manté l’optimisme: el 50,4% creu que la ciutat millorarà, malgrat que aquesta xifra va a la baixa cada any que passa (aquest, per exemple, en 5 punts), malgrat que només el 35,4% pensa que empitjorarà. També millora la percepció externa: el 57,4% creu que la imatge general de Terrassa és positiva, gairebé 9 punts més que un any enrere.
Els problemes que més preocupen
El Baròmetre 2025 confirma un canvi de tendències en el rànquing de preocupacions. Malgrat que les tres primeres es mantinguin igual, la inseguretat ciutadana i manca de policia (21,8%), que domina aquesta llista des de fa anys, comença a reduir-se, amb un 1,6% menys que l'any passat. Tot i això, sí que augmenten les dues següents preocupacions a la llista, com són l'habitatge (12,6%) i la immigració (12,3%), que han pujat un 0,8% i un 1,6% respectivament. Una tendència, la de la immigració, que va exponencialment a l'alça, ja que al 2021 només representava un 4,0% de les preocupacions, i en 4 anys ha triplicat el seu volum. Els tres temes mencionats ja encapçalaven l’enquesta del 2024 i, enguany, consoliden el seu pes. A aquests se sumen la neteja, que experimenta un repunt (+1,3%) després de la davallada als últims anys, i l’estat de carrers i voreres.
Com es valora la política
Hi ha poca connexió de la ciutadania amb els seus governants, malgrat que les notes dels partits van totes a l’alça.
Poc coneixement del ple municipal de Terrassa
Una de les dades que més crida l’atenció és el baix nivell de coneixement de la composició política del consistori. Només la meitat dels ciutadans (48,5%) saben que el PSC té representació al ple, mentre que un 32,9% identifiquen ERC i un 32,3% Tot per Terrassa. Encara més significatiu és el fet que més del 36% dels enquestats admeten no saber quins partits formen el mapa polític municipal.
Tots els partits pugen
Tot per Terrassa és el més ben valorat, amb una nota mitjana de 6,07, consolidant lideratge i pujant del 6. El PSC segueix amb un 5,42, i ERC retorna a l’aprovat amb un 5,27. Junts es manté amb un suspens per la mínima (4,86) i el Partit Popular puja a un 3,26. Vox es manté a la cua amb distància (2,18).
L’Ajuntament, l’administració més ben valorada
Amb un 6,41, supera la valoració de la Generalitat de Catalunya (5,99) i se situa clarament per damunt de la del govern espanyol, que només arriba al 4,71. La Unió Europea rep una valoració de 5,34, però també acumula el percentatge més alt de persones que no saben què opinar-ne.
Desconeixement també de les actuacions municipals
Les més ben valorades pels enquestats són les obres i les millores en carrers i espais públics (11,3%), que apareixen com l’aportació més clara i visible del darrer any. Tot i això, molts ciutadans no saben concretar actuacions positives (34,2%) i d’altres opten per dir que no n’hi ha cap (20,7%)
Neteja i circulació, entre les negatives, a la baixa
Tots dos aspectes empaten a la primera posició (6,9%), malgrat mantenir una tendència a la baixa. La neteja baixa un punt i la gestió de cotxes, radars, patinets, etc., baixa un 1,3%. També apareix la inseguretat (5,5%) i l’estat de les vies (5,2%), mentre que fins a un 7,6% dels enquestats afirma no apreciar cap actuació negativa.
Jordi Ballart manté l’aprovat ampli i la seva figura reconeguda
El Baròmetre del 2025 mostra que Jordi Ballart continua sent una figura àmpliament reconeguda per la ciutadania: el 72,7% dels enquestats identifiquen correctament el seu nom com a alcalde de Terrassa. Aquesta xifra és lleugerament inferior a la de l’any passat (73,7%), però gairebé tres de cada quatre terrassencs el coneixen i saben de la seva tasca. Pel que fa a la seva gestió, Ballart obté una nota mitjana de 5,96, una dècima menys que el 2024, però manté una percepció general d’aprovat entre la ciutadania. La valoració del govern municipal és similar, amb un 5,88, tot i que s’observa que els adults d’entre 35 i 44 anys són els més crítics.
