Vint-i-cinc anys encenent Nadal des d’un quarto de reixa: "Cada any tinc més pressió"

Cada vespre de Nadal, quan el carrer de la Llibertat s’enfosqueix, una finestra del número 16 s’il·lumina amb una llum càlida i familiar. Al barri de Sant Pere, fa ja un quart de segle que aquest punt de llum anuncia que les festes han arribat. Darrere les reixes de la finestra s’hi descobreix el pessebre d’en Francesc Peña, una escena que any rere any s’ha convertit en part del paisatge nadalenc del carrer.

L’afició d’en Francesc ve de lluny. “La meva mare sempre em deia que el nostre pessebre era vivent, perquè jo no parava de moure les figures i crear escenes diferents”, recorda. Aquella passió infantil no només no s’ha apagat amb el temps, sinó que ha trobat una nova manera de compartir-se amb els altres. Quan l’any 2000 es va mudar a aquest pis del carrer de la Llibertat, ho va tenir clar: el quarto de reixa seria l’espai reservat per exposar els seus pessebres perquè tothom en pogués gaudir.

Amb els anys, la iniciativa ha anat guanyant reconeixement. Fa dues dècades, la seva tasca va ser distingida en un concurs de l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa, però el premi més constant és l’expectació del veïnat. “Cada any tinc més pressió”, admet amb un somriure. “Hi ha gent que quan pensa en el carrer de la Llibertat se’n recorda d’aquell pessebre que a Nadal s’il·lumina a les nits”. Nens que s’aturen a mirar-lo, veïns que el busquen expressament i passejants encuriosits formen part ja de la rutina d’aquest racó del barri, especialment els caps de setmana, quan no és estrany veure famílies fent fotos davant la finestra.

El calendari també és part del ritual. En Francesc procura estrenar el pessebre durant el pont de la Puríssima i mantenir-lo visible fins al dia de Reis. Tot i això, fidel a la tradició pessebrista, no el desmunta fins al 2 de febrer, a la Candelera. Cada any el concepte canvia, “segons el que em vingui de gust i el temps que tingui”. Aquest Nadal, la temàtica és Egipte. El que havia de ser un muntatge senzill s’ha acabat convertint en tres caps de setmana de feina intensa. L’any passat, per exemple, tot el pessebre estava ambientat en una muntanya nevada, semblant a un poblet dels Alps suïssos.

Casetes, piràmides, desert i figuretes —algunes comprades fa anys al mateix Egipte— conformen un pessebre fet principalment amb cartó enguixat i porexpan. Una obra artesanal que parla de paciència i dedicació. En Francesc sap que a Terrassa els pessebres de finestra no són habituals, però ho té clar: “Estaria bé que ho fos més, perquè és molt bonic compartir la teva passió i l’esperit nadalenc amb els veïns”. I mentre la llum segueixi encesa, al carrer de la Llibertat, Nadal continuarà tenint una finestra oberta.