La Formació Professional dual viu un moment de creixement sense precedents. Segons les dades recollides a la guia, el nombre d’estudiants de l'FP ha augmentat gairebé un 50 % en els darrers vuit anys, i avui un de cada tres estudiants d’ensenyament postobligatori tria aquesta via formativa. Aquest auge s’intensifica amb la generalització de la FP dual a partir del curs 2025-2026, que obliga a combinar la formació al centre i les pràctiques a l’empresa des de l’inici dels cicles formatius.
Aquest creixement, però, no està exempt de reptes. La guia posa de manifest que el veritable desafiament per als centres no és el marc normatiu, sinó com coordinar de manera eficaç un volum creixent d’alumnat, empreses col·laboradores i tràmits administratius. De fet, l’augment de matrícules —que en el curs 2024-2025 s’acosta als 1,2 milions d’estudiants— està tensionant la gestió de les pràctiques i obligant els centres a replantejar processos, recursos i formes de coordinació perquè l'FP dual funcioni. Per això, analitzar les dades que ja estan generant els centres d'FP s’ha convertit en clau per entendre què està funcionant i on apareixen els principals problemes en l’aplicació de l'FP dual.
En aquest article repassem algunes de les conclusions recollides a la guia d'FP dual, amb l’objectiu de posar-les en context i mostrar com poden ajudar els centres a organitzar millor les pràctiques a l’empresa i la gestió del model dual.
Què mostren les dades?
Un dels primers resultats que apareixen en analitzar les dades és la desigualtat en la implantació de l'FP dual. Tot i que tots els centres treballen sota un marc normatiu comú, la realitat és molt diferent segons el tipus de centre, el volum d’alumnat i els recursos disponibles.
Les dades recollides a la guia 2025, elaborada per Esemtia (software especialitzat en la gestió de l'FP), reflecteixen que molts centres han hagut d’adaptar les seves estructures internes sobre la marxa. En especial, aquells que no disposaven de processos definits per a la gestió de les pràctiques han experimentat més dificultats durant els primers cursos d’implantació.
Aquest resultat és especialment rellevant per als equips directius, ja que evidencia que la FP dual no és només un canvi pedagògic, sinó també organitzatiu i administratiu.
Un patró que es repeteix
Una de les dades que es repeteix amb més freqüència en l’anàlisi de la guia és l’increment de la càrrega administrativa associada a l'FP dual. Convenis, seguiment d’hores, coordinació amb empreses, avaluació competencial i gestió documental formen part del dia a dia dels centres.
L’aprenentatge aquí no és únicament que hi hagi més feina, sinó que la manca de processos clars multiplica els errors i les incidències. Els centres que no estructuren bé aquestes tasques des de l’inici solen afrontar retards, duplicitats i problemes de comunicació.
Aquest tipus de conclusions converteixen la guia d'FP dual en un recurs útil per entendre quines tasques generen més fricció i com altres centres han aconseguit ordenar-les de manera més eficient.
Coordinació amb les empreses
Un altre dels grans blocs de resultats se centra en la relació amb les empreses col·laboradores. Les dades mostren que l'FP dual funciona millor quan existeix una definició clara de rols, expectatives i canals de comunicació.
Molts centres assenyalen que els problemes no sorgeixen per manca d’implicació de les empreses, sinó per l’absència d’una estructura comuna que faciliti el seguiment. Quan no es defineixen bé les competències a avaluar o els criteris de tutoria, apareixen desajustos que afecten tant l’alumnat com el mateix centre.
S’observa que els centres que dediquen temps a planificar aquesta relació des de l’inici redueixen de manera significativa les incidències durant el curs acadèmic.
Seguiment de l’alumnat
El seguiment de l’alumnat en modalitat dual és un altre dels aspectes més analitzats a la guia. Les dades recollides mostren que aquest punt esdevé especialment complex en centres amb un nombre elevat d’estudiants o amb múltiples empreses col·laboradores.
Aquí, l’aprenentatge és clar: quan el seguiment no està sistematitzat, esdevé reactiu i consumeix molt més temps del necessari. Per contra, els centres que treballen amb criteris clars i eines de control aconsegueixen una gestió més fluida i menys dependent de la improvisació.
En aquest context, disposar d’una "checklist" per a la nova FP esdevé un suport pràctic per verificar que tots els passos clau s’estan complint, des de la formalització d’acords fins a l’avaluació final.
Utilitat per a la presa de decisions
Un dels valors de les dades recollides per la guia és que permeten anticipar-se als problemes. No es tracta només de saber què diu la normativa, sinó d’entendre com es tradueix en el dia a dia del centre.
Per als equips directius, aquestes dades faciliten una visió estratègica: permeten identificar quines àrees requereixen més recursos, quins processos s’han de revisar i on convé reforçar la coordinació interna.
Per al personal administratiu, ajuden a prioritzar tasques i a detectar els punts crítics que solen generar més incidències. I per als coordinadors de pràctiques, ofereixen una base sobre la qual organitzar el seguiment de l’alumnat i la relació amb les empreses.
Un altre aspecte rellevant és que la guia no pretén establir un únic model vàlid per a tots els centres. Al contrari, mostra tendències i aprenentatges comuns que cada institució pot adaptar a la seva realitat.
Mirar la FP dual des de l’experiència compartida
La FP viu un moment de creixement clar. Cada vegada més centres, empreses i estudiants aposten per aquest model com una via formativa sòlida i connectada amb el mercat laboral. En aquest context d’expansió, comptar amb dades reals sobre com s’està implantant l'FP dual resulta clau per no repetir errors i avançar amb més criteri.
Per als equips que gestionen l'FP en el dia a dia, analitzar aquestes experiències compartides ajuda a prendre decisions més informades, a anticipar-se als reptes i a acompanyar aquest creixement amb estructures més estables i sostenibles en el temps.
