La Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit el recurs del col·legi Viaró de Sant Cugat del Vallès contra la decisió de la Generalitat de no renovar-li el concert per segregar per sexes. El Suprem no veu "interès cassacional" en l'assumpte per formar jurisprudència i recorda que el Tribunal Constitucional ha "confirmat" que l'exclusió dels centres d'educació diferenciada del règim de concerts "resulta conforme a la Constitució" sempre que derivi d'una opció legislativa general, i no de decisions administratives singulars "basades en l'ideari del centre". El col·legi recorria contra la decisió del Govern de no renovar-los el concert els cursos 2022-23, 23-24, 24-25 i 25-26.
Els fets arrenquen a finals del 2021, quan el col·legi va sol·licitar al Govern la renovació del concert per als quatre exercicis següents. El Departament d'Educació la va denegar adduint que el centre segregava per sexes, fet que, a parer de l'administració, contravenia la legislació vigent.
L'associació de pares i mares de l'escola i l'empresa titular del centre van recórrer contra la decisió davant del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per vulneració dels drets fonamentals d'igualtat, llibertat d'educació i lliure elecció de centre, entre d'altres.
La sentència va desestimar el recurs basant-se en sentències anteriors i afirmant la "constitucionalitat" i "aplicabilitat plena" del precepte de la llei d'Educació que prohibia finançar amb fons públics centres que separessin per sexes. La sala va declarar que "l'exigència de coeducació per accedir a un concert educatiu és legítima", no vulnera la Constitució ni "discrimina el model pedagògic d'educació diferenciada, que segueix tenint validesa en l'àmbit privat".
Tant l'associació com l'empresa van tornar a recórrer contra la decisió del TSJC, ara davant del Tribunal Suprem, adduint la vulneració de drets fonamentals (el de l'educació, el de la llibertat d'ensenyament i el dret dels pares a escollir centre educatiu) i discrepant del rang de la norma que regula la matèria educativa, entre d'altres.
El Suprem, però, no observa "interès cassacional objectiu" en el recurs pel que fa a les al·legacions d'inconstitucionalitat de la llei d'Educació vigent en el moment ni a altres preceptes recorreguts, com ara els principis de seguretat jurídica i confiança legítima.
Davant d'aquesta observació, resol la inadmissió del recurs i imposa les costes, fins a un màxim de mil euros, als recurrents.
