El mercat del lloguer a Terrassa viu una paradoxa cada vegada més evident. Mentre el nombre de contractes signats manté una tendència a la baixa -amb 3.017 signats el 2025, més de 400 menys que a l’any anterior i prop d’un miler menys que el 2023-, el preu mitjà no ha deixat de créixer fins a situar-se en els 755,64 euros mensuals, el nivell més alt històric, segons dades de Incasòl, del Departament d’Habitatge de la Generalitat. La situació reflecteix menys operacions, però més cares que mai, una combinació que no fa més que posar de manifest la tensió que viu l’accés a l’habitatge.
Les dades publicades per l’Incasòl mostren un canvi de tendència clar en el mercat del lloguer, marcat clarament a partir del 2018. Després d’anys amb una activitat elevada -amb un màxim de 5.001 contractes signats el mateix any-, la xifra ha anat retrocedint mica en mica fins als 3.017 contractes registrats el 2025. La caiguda s’ha accentuat sobretot en els darrers anys, amb un descens de prop de 1.000 contractes des del 2023, quan se’n van signar 3.978. Ens hem de remuntar al 2008 (3.080 contractes) per veure xifres similars.
Paral·lelament, el preu mitjà del lloguer ha seguit la inversa. Després dels mínims als 440 euros entre 2013 i 2015, els preus han encadenat anys d’increments sostinguts. Només en els últims quatre anys, el lloguer mitjà ha passat de 597,31 euros el 2021 a més de 755 euros el 2025. O més enllà, del 2005 al 2021, el lloguer va pujar 98 euros, mentre que del 2021 al 2025 ha pujat en 150.
Per què cauen els lloguers?
La caiguda sostinguda del nombre de contractes de lloguer a Terrassa no s’explica tant per una menor demanda per l’auge dels preus com per una reducció de l’oferta disponible. Així ho apunten els professionals del sector, que coincideixen a assenyalar l’impacte de la regulació d’aquests dos últims anys sobre el mercat.
La secretària de la Cambra de la Propietat de Terrassa, Elisabet Planas, considera que el punt d’inflexió es troba en els canvis legislatius. “Més que a la pujada de preus, el que ha passat és que la regulació del lloguer ha fet que habitatge que podia sortir al mercat no s’hi hagi posat”, explica. Segons detalla, aquesta situació s’ha traduït en menys rotació: “Hi ha contractes que s’han prorrogat i no s’han convertit en nous contractes, o pisos que s’han retirat del mercat, ja sigui per vendre’ls, destinar-los a familiars o fins i tot deixar-los buits”.
En la mateixa línia, però amb un to més contundent, Pepe Berenguer, de Finques Llaveria Puigbó, atribueix directament el descens a les polítiques públiques en matèria d’habitatge. “Si poses restriccions al lloguer, hi ha propietaris que agafen recel i es retiren”, afirma. Segons ell, la intervenció del mercat ha tingut un efecte contraproduent: “Cada vegada que es fa una acció en contra del propietari, hi ha menys pisos”.
La conclusió comuna és que mercat del lloguer ha perdut oferta. Aquest descens del nombre d’habitatges disponibles explicaria, en bona part, la caiguda dels contractes signats en els darrers anys, mentre la demanda es manté elevada.
Per què puja el preu del lloguer?
Mentre el nombre de contractes disminueix, el preu del lloguer a Terrassa continua escalant. Darrere d’aquesta tendència, assenyalen que hi ha una combinació de factors estructurals i conjunturals, amb la reducció de l’oferta com a principal argument.
Elisabet Planas apunta a una evolució que ve de lluny. “Si ho comparem amb fa 20 anys, l’increment es pot atribuir en part al cost de la vida”, explica, tot i remarcar que “aquest augment no s’ha traduït en una pujada dels salaris; és quelcom que no s’enten”. A més, recorda que els canvis legislatius en els contractes de lloguer també han contribuït a l’encariment progressiu: “Abans, cada vegada que s’havia d’arreglar un contracte, que potser era cada 3 o 4 anys, el lloguer es podia apujar”.
Pel que fa a les mesures més recents, com la llei catalana de contenció de rendes, o la regulació de preus en zones tensionades, Planas considera que tenen un efecte limitat. “El que han fet és frenar els preus, però disminuir-los és complicat”, assenyala. Segons explica, el sistema actual fixa topalls basats en contractes anteriors o en l’índex de preus d’habitatge que, en alguns casos, ja és més alt.
Pepe Berenguer, per la seva banda, ho resumeix en termes de mercat: menys oferta implica preus més alts. “Quan tens molta oferta, el preu baixa. A menys oferta, el preu puja”, afirma. Així, relaciona l’augment dels preus amb la retirada d’habitatges del mercat de lloguer, fet que redueix les opcions disponibles i incrementa la pressió sobre els pisos que sí que s’ofereixen.
D’aquesta manera, la combinació d’una oferta a la baixa i una demanda sostinguda dibuixa un escenari en què els preus continuen a l’alça, fins i tot en un context de menor activitat contractual.
