Els edulcorants

Sacarina. L’edulcorant artificial més utilitzat com a substitut del sucre. És entre 200 i 500 vegades més dolça i el seu sabor no agrada a tothom. L’ingesta màxima diària és de 5 mg per quilo de pes corporal. Al Canadà va estar prohibida fins al 2014, en què es va constatar que en dosis mínimes és segura.

Aspartam. L’edulcorant de pitjor fama a Europa i els EUA tot i que hi ha estudis que desmenteixen la seva mala consideració. Es troba en refrescs de cola. La màxima dosi permesa: 40 mg per quilo de pes.

Sucralosa. Un altre compost sintètic 600 vegades més dolç que el sucre. Rep el codi E 955 i el seu ús en la indústria alimentària està molt estès en una àmplia varietat de productes processats. La seva dosi aconsellada és de 15 mg/quilo de pes.

Glisòcid d’esteviol. La mala fama del sucre ha popularitzat aquest edulcorant que s’extreu de la planta de l’estèvia. Conegut com a glisòcid d’esteviol (E 960) no és natural des del moment que es refina químicament.

Ciclamato. Identificat amb el codi E-952, es va descobrir en una recerca d’un fàrmac contra la febre. Als anys 70 va caure en desgràcia però Europa el va recuperar als 90. Es troba a gran varietat d’aliments sol o combinat. Ingesta màxima: 7 mg per kg.