Els Serveis Socials Bàsics de Terrassa han reduït un 76% el temps d’espera per accedir a una primera visita social presencial. L’espera mitjana ha passat dels 63 dies als 15 actuals després de la transformació del model de primera atenció, que també incorpora una primera orientació telefònica amb una demora mitjana de cinc dies.
El canvi és fruit de la substitució de l’antic Equip d’Acollida per l’Equip de Primera Atenció i Valoració Social (EPAVS). El nou sistema permet fer una primera valoració de cada demanda des del primer contacte i determinar quina resposta necessita cada persona. Així, les consultes que es poden resoldre amb informació o orientació no han de passar necessàriament per una visita presencial, mentre que les situacions que requereixen una intervenció social es deriven al recurs corresponent.
El regidor de Serveis Socials, Noel Duque, assegura que passar d’una espera mitjana de 63 dies a 15 "suposa una millora molt significativa en l’accessibilitat al servei" i permet donar "una resposta més adequada" a les persones i famílies que es troben en situacions de dificultat o vulnerabilitat.
Més demandes, menys espera
La reducció dels temps d’espera s’ha produït, a més, mentre augmentava el nombre de demandes ateses. Durant el primer semestre de 2026, l’EPAVS va gestionar 1.590 demandes, 150 més que durant el mateix període de l’any anterior. La primera orientació telefònica es resol actualment en una mitjana de cinc dies, de manera que la ciutadania rep una primera resposta en menys d’una setmana.
El nou model també ha incorporat una modalitat d’Atenció Prioritària per a les situacions que necessiten una resposta ràpida. Paral·lelament, els Serveis Socials han començat a avançar en altres formes d’atenció, com les intervencions grupals i comunitàries i l’atenció digital.
Les necessitats bàsiques, al capdavant
Les dades de 2025 mostren quines són les principals necessitats que arriben als Serveis Socials. L’EPAVS va atendre aquell any 2.030 situacions, més de la meitat de les quals, un 54%, estaven relacionades amb la cobertura de necessitats bàsiques.
Les demandes d’informació i d’accés a prestacions van representar el 20,3% del total, mentre que les qüestions vinculades amb l’habitatge van suposar un 10,5%. Les dades dibuixen així un volum important de consultes vinculades a les necessitats materials de les persones que recorren als serveis municipals.
Segons l’Ajuntament, la transformació busca adaptar la primera atenció a la naturalesa de cada demanda i evitar que totes les persones hagin de seguir el mateix circuit, amb l’objectiu de facilitar l’accés als recursos socials i reduir els temps de resposta.
