Què és el veganisme per a tu?
Per mi el veganisme és una via que tinc per demostrar la compassió que tinc pels animals. El més important no és ser vegana perfecta, sinó ser una persona que tingui compassió i una de les maneres de mostrar aquesta compassió és a través del veganisme. És mostrar com una mica de respecte i amor per la natura i els animals, més enllà d'un mateix.
Com vas decidir introduir-te en aquest món?
Vaig fer-me vegana amb 18 anys a causa de les xarxes socials. Vaig mirar un vídeo de YouTube que es deia "101 razones para ser vegano" i me'n recordo de canviar de la nit al dia. Al dia següent em vaig fer vegana, cosa que no es recomana normalment de fer, ja que és un canvi molt brusc, però ho tenia claríssim. Ho vaig fer des del cor i sabia que era el correcte.
Com va reaccionar la família, davant d'una decisió tan sobtada?
La meva mare em va dir: "Perfecte que et facis vegana i el que tu vulguis, però t'has de cuinar tu els plats". Llavors, a partir d'aquell moment, vaig aprendre a cuinar i vaig començar a ser vegana fins ara, que ja porto 11 anys.
Han anat bé, aquests 11 anys? Com explicaries la teva experiència?
La majoria de la gent que comença a ser vegana deixa de ser-ho en algun moment, però crec que jo, a cada any que ha passat, he estat més convençuda que vaig prendre la decisió correcta. De fet, ara mateix estic més convençuda que mai. És cert que hi ha hagut dificultats, sobretot a l'hora de viatjar, ja que jo viatjo molt per feina, però al cap i a la fi, quan recordes el sentit de per què ho estàs fent, et dona forces i són igual les pedres que hi hagi al camí.
Què li diries a una persona que dubta si fer-se vegana?
Li diria que és una de les millors coses que pot fer a aquesta vida. Tothom que ens fem vegans pensem que ho hem fet massa tard, que no és una cosa gaire difícil i que no cal ser perfecta. També els aconsellaria que comencin a poc a poc i amb passes segures i que, per molt que la gent els critiqui o els faci dubtar, que ells segueixin amb el seu sentit, que el recordin. Insisteixo que no cal ser el vegà o la vegana perfecta, sinó ser persones més compassives, amb els animals també, i mirar més enllà del seu melic. Això és el més important.
Us tracta bé, el públic de les xarxes socials, als creadors de contingut vegans?
A vegades tenim crítiques de persones que defensen menjar carn o de caçadors, jo he arribat a rebre amenaces de mort, però són igual, són persones que fan molt de soroll i sempre hi haurà una persona que no li sembli bé el que estàs fent. Jo ho visc amb filosofia i tranquil·litat, és part de l'acord de ser vegana, comunicar-ho a les xarxes socials i intentar que la gent ho sigui.
Com creus que s'ha de divulgar el veganisme a les xarxes socials?
Depèn de la persona, però jo em decanto per la il·lusió. És a dir, per no assenyalar tota l'estona les coses que estem fent malament, sinó pensant en el món que volem construir, en les futures generacions, i fer-ho amb il·lusió, des de la passió pel que estem fent. La il·lusió mou muntanyes, mentre que la culpa mobilitza menys.
Com et vas sentir quan et van proposar ser la madrina del Vegan Fest?
Que el festival vegà més gran d'Europa et digui de ser la seva madrina és increïble. Encara no m'ho acabo de creure.
Creus que és important que hi hagi espais, tant digitals com físics, per incrementar la veu del moviment vegà?
És essencial. És veritat que és molt necessari el món digital, perquè fas conscienciació a gran escala, però penso que és encara més important que hi hagi llocs com el Vegan Fest, on la gent pot provar les coses "in situ", pot parlar amb gent que ja és vegana i que ja ha passat pels problemes que ells mateixos potser tenen. Al final, al món digital hi ha una barrera que és que no deixes d'estar mirant-ho tot des d'una pantalla, mentre que aquí veus de primera mà que hi ha molta gent com tu.
