Passeig del Vint-i-dos de Juliol 1994 – 2024
Un mur sense més ni més no ofereix gaire per construir moltes històries, tot i que n’hi va haver un de molt famós, el de Berlín, que va protagonitzar de tot, notícies als mitjans, capítols a llibres i parts de guions de pel·lícules. El que es pot veure en les dues fotografies d’aquesta edició, pertany al passeig del Vint-i-dos de Juliol, que, amb 4,5 quilòmetres de longitud, és un dels més llargs de la població.
Fotos: Ricard Domènech – Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
Si ens fixem en la imatge més antiga, que és de 1994, any de la publicació de “No Need to Argue”, segon àlbum del grup The Cranberries, veiem un espai encara per acabar de confeccionar. Està tot pendent, en plenes obres, però també es poden contemplar, al cantó esquerre de la instantània, edificis de caràcter industrial que ja han desaparegut, per donar pas a blocs de pisos, principalment.
És una mica el pa habitual i unes circumstàncies que s’han viscut molt sovint a la ciutat, aquest pas de les naus industrials, preferentment del sector del tèxtil, cap a altres equipaments, siguin oficines, habitatges o, fins i tot, places públiques per al gaudi de la ciutadania.
Queda ben plasmat
El pas del temps queda ben plasmat a la foto actual. En el mur ha crescut vegetació, col·locada per aportar un toc més natural a tot plegat. Potser, però, aquest tros necessitaria passar pel barber. També denota pas dels anys que s’hagin pintat missatges i altres grafitis. Només hauria faltat que, en plenes obres, aquell 1994, ja s’hagués omplert el mur de coloraines. Tampoc seria estrany, que fa temps que criem pèl.
