Més dansa a un dels punts de trobada més generalitzat

Raval de Montserrat (1974-2024)

Continuem amb fotos antigues on es veuen a grups de persones ballant sardanes a la nostra ciutat. La d’avui és al raval de Montserrat, amb un bon nombre de sardanistes, equipats per l’ocasió i gaudint d’aquesta dansa que és tan nostra. A davant es pot contemplar una construcció que ja ha aparegut en aquesta secció en anteriors entregues, el Mercat de la Independència, un edifici que no deixa mai de captivar a qui el pot observar per primera vegada i, també, a molts que ja l’han visionat abans.

 

 

 

És una tradició elogiada per molts. Escrivia el poeta Joan Maragall que la sardana “és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan; és la mòbil magnífica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant”.

El gran Pau Casals deia que “musicalment, la sardana constitueix, a més, un dels patrimonis més importants de la nostra cultura. Una sardana ballada en una plaça de qualsevol poble és un homenatge vivent de Catalunya a la seva gent”. I es podria continuar buscant encara més i més d’altres intel·lectuals o persones vinculades amb la cultura en general, no només la catalana.

A la instantània del passat, que és de 1974, any de la formació de Mink DeVille, banda de música dels Estats Units, pel que fa al decorat en si, es veu més o menys el que es pot veure a la més actual. Hauran canviat alguns detalls, però en línies generals, tot està com ara. 

Trobades de tota mena

El raval és un punt o nexe de trobades de tota mena. Hi ha protestes polítiques o socials davant de l’edifici del consistori. Hi ha mostres de solidaritat i també culturals. A la Festa Major aplega alguns dels moments més culminants, com la descoberta del Capgròs o el pregó i també actuacions diverses, com les castelleres. Per tant, no ha d’estranyar que s’hi celebressin exhibicions de sardanes. Sempre és preferible trobar-se per temes alegres, tot i que les reivindicacions sempre són necessàries. Són també punts d’inflexió.