Carrer Cremat (1970-2025)
Al fons i a dalt, a la fotografia més antiga, es pot comprovar que l’edifici de l’Ajuntament encara estava per acabar. És un dels detalls que podem guaitar si comparem les dues instantànies de l’espai d’avui, amb el carrer Cremat com a centre d’operacions. No és l’única curiositat. A la imatge del passat, que és de 1970, any de la celebració de la tercera edició del Campionat del Món de rem, a la localitat canadenca de Saint Catharines, encara hi ha els llums de Nadal. Es va fer, doncs, en un moment d’aquells de festivitats i de trobades familiars al voltant d’una taula per degustar, cada any, els plats tradicionals.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Un altre dels detalls és l’aparició, a la foto actual, del carrer de Joan Coromines. És un fet que no es pot considerar com a aïllat, ja que ha passat en moltes zones de la ciutat, que algunes parts es van reconvertir per adequar-les a una nova distribució urbanística.
Hi ha comerços d’ara que, llavors, ni existien o encara no s’havien situat en aquest carrer. Un, però, que s’endevina a l’esquerra de les dues imatges, és la sabateria Calçats Bruguera, que ja hi era i encara continua oferint els seus productes a la seva clientela. Sempre és encomiable i de destacar, en aquests temps, que una botiga duri tant i que es mantingui ben ferma.
En el cas d’aquesta edició, i com no passa sempre, el blanc i negre converteix a la fotografia de fa més temps en una escena que es podria considerar menys lluïda. Comparant-la amb la de color, la primera mostra un paisatge apagat o sembla mostrar-lo.
No casa gens
Si, com ens indica la presència dels llums, es va fer quan era Nadal, potser no casa gens això de “paisatge apagat”, però les sensacions són les que són i no sempre van d’acord amb allò que pensa o considera tothom. L’any 1970, que també va ser el de la separació dels Beatles i, a la vegada, el de la creació de Queen, queda lluny per afirmar si tot era apagat o no.
