Fora la pintura amb un aparell suprem

Raval de Montserrat 1997 - 2025

Les taques de pintura que es podien observar a la foto antiga de l’edició d’ahir, van tenir el seu antídot, com es pot visionar a la que també és de fa més temps, que apareix en la d’avui. Si ahir veiem tres dones contemplant el paisatge d’un “atac okupa”, com es qualificava a la foto, amb colors vermell i groc, en aquest cas es pot veure un operari, amb un aparell d’aquell d’aigua a pressió (ara només recordem la marca i tampoc farem sempre publicitat de franc), netejant l’atri del consistori. És el que tocava i el que devien ordenar els que manen a la casa gran, com sovint s’anomena a l’Ajuntament. 

Fer la feina

Gairebé segur, tothom estaria d’acord que fer la feina amb una d’aquestes màquines facilita la labor. Són grans complements que col·laboren a fer que tot vagi més rodat i amb més comoditat. L’operari en qüestió estaria d’acord amb aquestes asseveracions. La dona que es veu a la imatge més vella, que és de 1997, any en què el neuròleg dels Estats Units Stanley B. Prusiner va endur-se el Nobel de Medicina, sembla fugir de la possibilitat molt precisa que l’aigua l’acabi mullant. Fa com una expressió de preocupació o, si més no, així ho sembla.

Res a veure amb la dona que es pot veure a la instantània més actual, que passa per davant de l’edifici del consistori sense ni tan sols mirar-se’l i més pendent del seu telèfon mòbil. Són dues postures que s’adapten als temps i en una foto, es nota que ja fa calor mentre que a l’altra encara no. Dues imatges diferents.