En la selecció d’escales d’interiors d’edificis de Lluís Muncunill s’observa que aquest element constructiu va més enllà de ser una estructura funcional per convertir-se en una manifestació artística. En el conjunt s’aprecien les magnífiques feines d’ebenisteria i metal·listeria, dos oficis que, juntament amb la de ceramistes i vitrallers, esdevenen protagonistes en l’arquitectura de la seva època que coincideix, en bona part, amb el moviment modernista.
Com els grans arquitectes del període, Gaudí i Domènec i Muntaner, el nostre arquitecte es va envoltar d’un equip dels millors artesans, artistes plàstics i industrials per portar a terme les seves obres. Aquests professionals treballaven al seu gust, segons Pau Gorina i Gabarró, el mestre d’obres de l’arquitecte terrassenc, com explica la historiadora d’Art Mireia Freixa. És a dir, que Muncunill, a més de projectar l’edifici, era sovint el dissenyador de les façanes i interiors, fins als més minúsculs detalls. I els artesans complien amb l’estil i sistema proposat. I n’hi havia molts que seguien el seu model per considerar que era singular i extraordinari.
El prolífic arquitecte demanava els materials de més qualitat perquè el resultat final fos excels. En aquest sentit, les escales mostrades en les pàgines anteriors constaten que la fusta i el ferro aplicat a les baranes, en mans de Muncunill, esdevenen materials molt nobles i dúctils, en el tractament del color, quasi natural, i en la forma, adoptant perfils arrodonits. En aquest sentit, cal destacar el treball del ferro i com aquest és capaç de doblegar-se i retorçar-se per tal d’embellir balcons i baranes evocant la natura i, fins i tot, llums de peu, de sostre i de taula, que són concebudes com a peces d’art.
Qui va formar part de l’equip del gran mestre? Doncs aquesta és una pregunta que també s’han fet els historiadors d’Art, Mireia Freixa, Domènec Ferran i Neus Peregrina, quan han analitzat la producció de Muncunill. Tots coincideixen a assenyalar que posar noms d’artesans i industrials en els treballs de fusteria i serralleria es fa difícil perquè no signaven i la documentació és escassa. Però, a través de recerques, com les explicacions del mestre d’obres, Pau Gorina, i d’anuncis de tallers a la premsa de l’època i algunes peces signades, s’ha pogut establir qui foren els principals col·laboradors de l’arquitecte.
Fusteria i ebenisteria
En fusteria i ebenisteria, se citen els tallers de renom dels terrassencs Artur Garriga i Albaret (va néixer a Sabadell i es va traslladar a la nostra ciutat), Pere Grau i March i Pere Sabater i Armengol. A l’artesà Garriga i Albaret se li atribueixen, per exemple, els treballs d’ebenisteria de la llibreria Utset, després Boada i Riera, mentre que Grau i March va realitzar la decoració en fusta de l’interior de la Masia Freixa en la seva darrera etapa de construcció. Per la seva banda, Sabater i Armengol és el suposat autor de part dels treballs en fusteria del Vapor Aymerich, Amat i Jover, el buc insigne de Muncunill en arquitectura industrial modernista.
En serralleria hi figuren els tallers de la nissaga familiar egarenca dels germans Bros de qui un dels successors, Pau Bros i Marcet, fou qui treballà de manera més estreta. És l’autor de la serralleria de la Masia Freixa i dels llums, esplèndids, del vestíbul del Palau d’Indústries. També cal citar en aquest camp a Joan Ricart i Taló -amb el sobrenom del Rei del Ferro i procedent d’una altra nissaga de serrallers de Monistrol. Aquest darrer, Ricart i Taló, va aconseguir marcà un estil més virtuós i propi dins l’univers Muncunill. És l’autor, entre altres obres, de les baranes dels balcons del Cercle Egarenc del carrer Sant Pere o de la Casa Ignasi Escudé-Galí del carrer del Nord, aquesta última obra de Muncunill.
Els noms que hem citat, coetanis del nostre arquitecte, eren també actius en la promoció artística. Garriga i Albaret, moblista i decorador, i Sabater i Armengol, ebenista i també escultor, van impulsar, entre 1907 i 1909, galeries d’art al carrer de Sant Pere. La feina d’aquests artesans també va ser reconeguda en el vessant més creatiu. Garriga i Albaret es va endur el primer premi d’ebenisteria artística en la Manifestació d’Arts Aplicades que organitzà l’Ajuntament de Terrassa l’any 1908 en el Palau d’Indústries-Escola Industrial, seu de la UPC. En la mateixa convocatòria, el serraller Jaume Ricart i Taló, el Rei del Ferro, va rebre el primer premi en la categoria de forja artística.
