Carles Escudé, net de Lluís Muncunill
“El meu pare era arquitecte i el meu avi també. Això em va portar a l’arquitectura”
- Carles Escudé, arquitecte i nét de Lluís Muncunill
- Nebridi Aróztegui
Arquitecte de tota la vida, format en urbanisme. “El meu pare era arquitecte, i el meu avi també ho era. Això em va portar a l’arquitectura”. Fill d’Ignasi Escudé i de M. Teresa Muncunill, i net del mateix Lluís Muncunill, no el va poder conèixer per menys d’una dècada.
En Carles va néixer l’any 40, nou anys després de la mort de Muncunill. “A casa se’n parlava d’ell, tot i que amb cura, perquè després de la guerra estava prohibida tota l’arquitectura de la seva època”. Amb el pas del temps, però, ha anat descobrint més i més detalls de la vida del seu avi. “Vaig conèixer l’arquitectura modernista gràcies a ell. I aquests darrers anys he sentit a parlar molt més sobre ell, gràcies a la Fira Modernista. Sobretot els últims cinc anys”.
Tot i aquesta influència modernista familiar, en Carles Escudé no va seguir aquesta tendència i va tirar més per l’arquitectura racionalista, un estil sorgit al segle XX com a resposta a l’historicisme i l’ornamentació excessiva. Tot i aquest corrent, Escudé aprecia el Modernisme “per les seves corbes i les voltes, per mi és el més interessant de l’estil del meu avi”. Una de les obres més destacades de Carles Escudé va ser la remodelació de l’Estadi Olímpic de Terrassa, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. “Va ser molt divertit”, recorda.
Com podia esperar-se, cada any, la Fira Modernista és especial a la família. Enguany agafa més rellevància per l’homenatge al seu avi, i en Carles Escudé no es podia quedar a casa. “I tant que la celebrarem! No ens vestirem d’època ni res per l’estil, però sortirem al Centre a visitar els edificis modernistes com bé toca”.
Laura Miralda, rebesneta de Lluís Muncunill
“Tant de bo pogués deixar una empremta un mínim de rellevant de la seva”
- Laura Miralda, estudiant d`arquitectura i rebesneta de Lluís Muncunill
- Nebridi Aróztegui
Estudiant d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, va triar aquest camí perquè “era part de la meva família. Sempre m’ho han explicat. La meva àvia volia ser arquitecta, però no va tenir-ne l’oportunitat. Jo vaig descobrir el dibuix tècnic. Hi ha diverses habilitats que s’han anat heretant i vaig decidir aquest camí”.
Neta d’Àngels Escudé Muncunill, que alhora era neta de Lluís Muncunill, la Laura Miralda ja n’és la cinquena generació, sent la rebesneta de l’arquitecte. Ella segueix les seves passes. “Sempre he viscut al Centre. Contínuament estic envoltada dels seus edificis i me’n trobo més i més que acabo descobrint que són seus... Tant de bo, deixar una empremta un mínim de rellevant de la seva”.
La Laura sempre ha estat curiosa sobre les seves arrels. “Li preguntava sovint a la meva àvia, perquè ella va patir la mort del seu pare molt jove i va ser el seu avi qui li va pagar els estudis. Ella recordava el Lluís Muncunill com un home molt fred. Un empresari superdedicat a la feina, un geni en majúscules, però molt fred”.
Miralda admira Muncunill, a qui identifica amb un estil propi: “A diferència de Gaudí, que carregava els seus edificis i eren molt identificables, Muncunill un estil modernista sense carregar-lo de detalls, amb la simple forma de l’edifici. Façanes llises però amb acabats a les finestres, a les portes i a les cornises.
Evidentment, la Fira Modernista es viu amb ganes a la seva família, “però aquest any ha estat especial. De cop i volta, tothom s’ha fet ressò del seu nom”. La Laura celebrarà sense vestir-se d’època, però “passejarem pel Centre i, a veure si amb sort, em puc colar dins d’alguna de les seves obres”.
